Opinión | Cartas a la directora

Francesc Anglada Benejam

Postureig lingüístic

L’any 2009 Joan Solà era convidat al Parlament de Catalunya. Va descriure les amenaces i el deteriorament de la llengua, encobert per les institucions. Davant ell, un auditori amb els responsables d’aquella situació i, alhora, els competents per posar-hi remei. En acabar el discurs, les senyories dempeus aplaudiren. Antoni Riera Vives, a l’Arabalears, se’n feia ressò: «el sistema s’ho menja tot».

La degradació de la llengua catalana ha seguit el seu camí fins avui, tant a les Illes com a Catalunya, amb independència de la representació dels respectius Governs. Els darrers anys, els Governs, «progressistes» i «catalanistes» en les diferents institucions de les Illes, no han servit per millorar-ne la salut. Ni tan sols en van fer motiu de preocupació. Tot el contrari, negaren el problema. A Catalunya, tres quarts del mateix.

L’articulista del diari Ara, Albert Pla Nualart, treia les vergonyes de la política lingüística de Catalunya i, per extensió, les de casa nostra, entre les quals els 15 anys sense la publicació de cap enquesta d’ús lingüístic. Riu-te’n del Govern espanyol que no s’atreveix a demanar entre monarquia o república! I del referèndum! Igual que els al·lots petits: no demanen allò que no volen saber.

Igualment, Carme Junyent, per exemple catradio 29/03/2022, feia el mateix respecte la immersió lingüística en l’àmbit educatiu, on la normalització lingüística, teòricament, està més regulada: «ens han enganyat».

Negar el problema ha estat la manera de dissimular la incapacitat i la voluntat de posar-hi solució. L’eina, la normalització lingüística, que en altre temps fou tan elogiada, i que tantes medalles va repartir, ha fet palesa la seva inutilitat i el llautó de les condecoracions. Tot era fum de formatjades.

Per sort, l’entrada de la dreta al Govern -no dic extrema per no caure en la redundància- i la seva política contrària a la supervivència de la nostra llengua, permet espolsar-se les puces als qui ostentaven responsabilitats en els anteriors Governs i als qui restaren muts per afinitat o interessos polítics.

Que l’actual Govern faci gala de voler enterrar la llengua no estranya a ningú. Però, si ho pot aconseguir serà perquè els anteriors varen deixar cavar el fossat