Opinión | Tribuna

Illa em treu un pes del damunt

Des que el PSC s’ha apuntat a la tesi que els qui més impostos paguen, més serveis han de rebre, estic que salto de content. «No pot ser que Catalunya sigui la tercera a aportar recursos i la catorzena a rebre’ls», va assegurar Salvador Illa. Fins ara, a això se’n deia redistribució de la riquesa: qui més té, més paga, i a l’hora de repartir, se’n beneficien els qui menys tenen. Es veu que per al socialisme les coses ja no han de ser d’aquesta manera. Qui més diners té, més impostos paga, fins aquí tot continua igual, la diferència és que, ara, qui més pagui, més ha de rebre. No sé si això es pot considerar redistribució de res, però si ho diuen els socialistes, deu ser molt d’esquerres.

Imagino que, igual que s’aplica a les comunitats autònomes, aquesta tesi s’aplicarà als barris: si a Sarrià-Sant Gervasi paguen més impostos que al Raval, tots aquests diners ha de repercutir en millores del seu barri, i que s’espavilin els de la part baixa de la ciutat, haver sigut rics. I, sobretot, espero que el nou sistema impositiu s’apliqui també a les persones físiques: qui més impostos pagui, més i millors serveis rebrà. Aquí volia jo arribar.

Fa mesos que jo vivia en un estat de preocupació: la meva tia i padrina, la pobra, em va deixar en herència un parell d’immobles. Maleïda l’hora. Al cap de poc em van informar que em toca pagar 200.000 euros d’impost de successions. En altres temps, m’hauria semblat un atracament -en cap altre regió d’Espanya pagaria res semblant-, però gràcies a les noves teories socialistes -que recullen velles tesis del catalanisme-, qui més paga, més ha de rebre. Quan aconsegueixi 200.000 euros, em plantaré a l’oficina tributària i pagaré amb l’alegria de saber que tots aquests diners repercutiran en el meu propi benefici: ja que pagaré més impostos que la majoria de ciutadans, estaré més ben atès si estic malalt, el meu fill anirà gratis als millors col·legis, m’apujaran el sou i em pagaran vacances al Carib cada estiu i les cerveses de tot l’any. El que val per a Catalunya, val per a tots, i si pago més que els altres, exigeixo beneficiar-me’n.

Suscríbete para seguir leyendo