Opinión | Tribuna

Selectivitat sense dictat

Michel Desmurguet és un dels autors europeus més celebrat a l’hora de desvetllar què s’amaga darrere un món dominat per les pantalles i, especialment, sobre els efectes que aquest entorn escrinitzat (sia’m permès el barbarisme) provoquen sobre els nostres jóvens i adolescents. Ja l’any 2012 va publicar un assaig sobre els efectes de passar massa hores davant la televisió: TV Lobotomie: la verité scientifique sur les effets de la télévision. Ja en aquella primera obra, Desmurguet feia tot l’esforç per basar les seues afirmacions en teories científiques i no anar-se’n per les branques ni opinar sobre el buit. N’havia après, entre d’altres llocs, al Massachussetts Institute of Technologie (MIT).

Set anys després, Michel Desmurguet tornava a la càrrega amb un nou assaig: La fabrique du crétin digital: les dangers des écrans pour nos enfants (La fàbrica de l’imbècil digital: els perills de les pantalles per als nostres infants). En aquest nou assaig, Desmurguet sosté que les pantalles contribueixen a la cretinització dels nens i dels jóvens, en comptes de constituir una aportació bàsicament positiva per a la seua formació.

I ara ens amenitza amb un nou llibre, aquesta vegada traduït a la nostra llengua per Edicions 62: Feu-los llegir. Més llibres i menys pantalles. En aquest nou volum, l’autor malda per mostrar, a través de tot un reguitzell d’experiments científics, i de coneixements avalats per la Ciència, els beneficis de la lectura en els infants i els adolescents. Per a Desmurguet, la lectura és quelcom que s’ha de solidificar, i que no es pot aprendre només en un àmbit, per exemple l’escola, ni només a través d’unes activitats reglades (per exemple, les lectures obligatòries). Considera, evidentment, que a l’escola s’ha de llegir i que hi ha d’haver, adaptades a cada època, lectures que els infants necessàriament han de fer. Però no n’hi ha prou. També s’ha de llegir a casa. També els pares han d’acompanyar amb la lectura. I no només al principi, com sembla que ocorre a la major part d’Europa. Els estudis realitzats demostren que els pares acompanyen els infants en la primera etapa de lectura, però que, en un moment determinat, consideren que ja saben llegir i abandonen aquest acompanyament. Es tracta d’un error. Saber llegir no és el mateix que saber decodificar uns determinats signes gràfics. Saber llegir vol dir saber decodificar... i entendre allò que hom ha dit (en veu alta o no). Si un infant sap llegir una pàgina però tot seguit no sap resumir què ha llegit, realment encara no sap llegir.

Fer un públic lector resulta difícil, però és imprescindible per a una formació adequada. I el lector no es fa en un no-res, com dèiem abans. Desmurguet ho compara amb el violinista (s’ha de tocar el violí durant moltes hores cada dia durant molts anys per tocar-lo raonablement bé) o amb l’atleta (no basta entrenar un parell d’hores tres dies a la setmana, per arribar a ser un atleta fet i condret). El lector es fa igual: a través de centenars, de milers d’hores d’estar davant els llibres, atentament, concentrat, posant-hi tota l’atenció.

Desmurguet mostra com allà on es llegeix més els informes PISA donen més bons resultats. I desmunta, a través de les seues indagacions, alguns tòpics que la pedagogia imperant entre nosaltres -això que aquí alguna vegada n’hem dit la secta pedagògica- ha aconseguit d’imposar. Per a desgràcia dels nostres adolescents. Per exemple, dissecciona diversos estudis sobre l’impacte de l’ortografia en el modelament del cervell humà. És a dir, sobre la relació que hi ha entre comptar amb uns sòlids coneixements ortogràfics i la capacitat crítica, posem per cas. Aprofundint en aquest aspecte, exposa la necessitat de fer molts dictats, amb dificultat creixent, posant-hi termes equívocs i difícils perquè els infants hagin de pensar quina és l’opció correcta. Exactament tot el contrari del que se sol fer als nostres instituts.

A França (i em pens que també a Itàlia) es fan dictats per superar cada etapa educativa. Els al·lots han de superar la prova de Dictat per continuar endavant. No fa falta dir que hi ha hagut diversos intents (un de l’any passat) de suprimir aquesta part dels exàmens. De moment, emperò, la caverna pedagògica no se n’ha sortit. (Fixem-nos, dit sigui entre parèntesi i per si algú hi vol pensar, que en aquesta Europa nostra la secta pedagògica i l’extrema dreta avancen, si fa no fa, a la mateixa velocitat).

Aquí, fa ben pocs dies, s’han dut a terme les proves de Selectivitat (o com es diguin ara). I, per descomptat, el Dictat hi ha estat igual d’absent que d’habitud. I llavors encara algú es queixarà que un fanàtic indocumentat dalt un cavall tregui tres diputats al Parlament europeu!