Opinión | Temps de magranes

IDÒ!, un projecte necessari

I a més a més el podria qualificar d’excel·lent i de forma molt especial d’oportú ara que corren temps difícils per a la llengua catalana. Setmanes passades es presentà al Club Diario de Ibiza Idò!, una iniciativa cultural que organitza i edita Es Diari cada divendres des del mes d’abril passat, projecte que té com a objectiu principal difondre i fer extensió de la llengua catalana aquí, entre nosaltres. Unes pàgines que capta i analitza a través de diversos col·laboradors tot allò relacionat amb la llengua catalana. Una llengua, i hem de ser realistes, ara com ara en perill i no només a les Pitiusas, arreu d’altres indrets, Catalunya, País Valencià, la cosa manté un paisatge, una escenografia que com a mínim produeix preocupació, dessassosec. El futur, cal dir-ho, és incert. Autoritats polítiques, privades, particulars han d’estar immersos i analitzar la realitat. Ara, amb la formació d’un nou govern conservador a les Balears, i d’això ja fa més d’un any, tot perilla i trontolla una mica més a pesar de les bones paraules de la seva presidenta Marga Prohens de futur polític molt lligat a Vox, la merda del franquisme que fa tot el possible a l’hora de posar pals a la roda. Aquesta gent el que vol, el que desitja és destruir, i absolutament, la llengua catalana, enviar-la a cremar a l’infern. Cal llegir la premsa per adonar-se’n d’aquesta crua, amarga realitat. A l’acte de presentació d’IDÒ!, Tònia Escandell coordinadora del voluntariat lingüístic, digué entre altres rotundes afirmacions: «Les generacions que hem nascut amb el turisme de masses ja instal·lat a l’illa vam viure una certa desconnexió respecte als nostres referents culturals per aquesta capa quasi impermeable que va suposar l’arribada del turisme de masses. Crec que progressivament s’està fent una feina de conscienciació...». Encertades, sòbries paraules que defineixen una situació, una problemàtica. Llarga, llarguíssima vida a Idò! Com deia el poeta valencià V.A. Estellés, «perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot».

Suscríbete para seguir leyendo