Eleccions europees, ens hi jugam molt

El vot és un dels drets més importants que tenim els ciutadans. És per això que intentaré fer un breu resum del que crec que signifiquen aquestes eleccions i del que votam. Avui aniré als aspectes generals i en una segona part als aspectes polítics més concrets.

El Parlament Europeu és la institució més important de la Unió Europea, una unió econòmica i política que va aparèixer el 1993, però sobre els fonaments de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) creada pel Tractat de Roma l’any 1957. Aquesta comunitat d’estats europeus va sorgir com una resposta als nacionalismes de la primera meitat del segle XX que van provocar les dues guerres mundials. Es pensava que una unió econòmica entre nacions abans enfrontades, amb l’horitzó d’una Europa federal, podria evitar un nou conflicte bèl·lic. A més, es creava una nova potència econòmica i sobretot comercial, que amb el temps podria competir econòmicament amb els EUA, Xina o els països de l’antic bloc soviètic.

En aquesta unió van destacar dues ideologies polítiques, la socialdemocràcia, que a Espanya representa el PSOE, i la democràcia cristiana, que a Espanya representa una part del PP. Hem de dir que el Partit Popular té també un important sector liberal que per desgràcia cada vegada té més pes. Socialdemòcrates i democratacristians van substituir les ideologies que van dominar Europa durant els anys 20 i 30 (el liberalisme i els feixismes) i tenien en comú la necessitat de defensar la democràcia i crear un estat del benestar que fos garant de la igualtat d’oportunitats i a la vegada protector dels més dèbils econòmicament. La rivalitat amb el bloc soviètic va influir molt en els democratacristians per fer polítiques protectores de les classes populars, ja que així les allunyaven del comunisme. En el cas dels socialdemòcrates, la defensa de l’estat del benestar és un punt clau de la nostra ideologia. L’evolució de la CEE fou molt positiva en tots els aspectes i el Tractat de Roma es va canviar pel Tractat de la Unió Europea i la incorporació de més països. Així, el que va començar amb una unió de 6 estats, avui dia, ja com Unió Europea, n’acumula 27.

Tanmateix, a partir de finals dels anys 90 hi va haver canvis importants. En primer lloc, un retorn a un liberalisme més radical o neoliberalisme, centrat en la llibertat de mercat i capitals, la reducció d’impostos, la reducció de les despeses de l’estat i la progressiva desaparició de la protecció als treballadors com a eixos del creixement econòmic. I, en segon lloc, la desaparició de l’antic bloc soviètic, aspecte que ja no feia tan necessària per a la dreta la protecció de les classes populars al no existir per a elles una alternativa viable. D’aquesta manera les polítiques relacionades amb l’estat del benestar no desapareixen, però van perdent força davant de les polítiques relacionades amb el neoliberalisme. Tanmateix, a Europa es van mantenir moltes de les polítiques de protecció si bé, el 2002 i a partir de la creació de la moneda única, els aspectes més liberals van prenent més força. I ho fan en bona part perquè molts dels partits democratacristians com el PP, són cada vegada més liberals amb l’excepció, i només en part, dels alemanys.

I arribam als primers anys del segle XX on el tema de la immigració, la crisi del 2008 i de l’euro (que es mira de resoldre amb polítiques neoliberals que fomenten les desigualtats) i un retorn del nacionalisme identitari tornen a donar-li força a l’extrema dreta que era molt minoritària a Europa des de la finalització de la II Guerra Mundial. Una extrema dreta que a Espanya representa Vox, aliada del PP en moltes comunitats autònomes com la nostra. Conseqüència del major pes del nacionalisme excloent, i de la por a la immigració, es produeix primer l’aturada en el procés de federalisme europeu i després el Brexit, és a dir la sortida del Regne Unit de la Unió. Així es perdia un dels principals estats membres, que tot i no formar part de l’euro, tenia un fort pes a la Unió. Ara mateix la crisi produïda per la covid i la guerra d’Ucraïna s’estan resolent amb polítiques diferents de les del 2008 impulsades per tots els partits socialdemòcrates i els democratacristians alemanys. Parlam dels fons europeus que estan ajudant a fer front als problemes econòmics generats per la pandèmia i la crisi energètica produïda pel conflicte geopolític amb Rússia.

El Parlament europeu és la institució legislativa de la Unió Europea i controla el pressupost i en part l’executiu: la Comissió Europea. El 9 de juny, a les eleccions al Parlament europeu, els ciutadans hem de triar 720 diputats, 61 dels quals s’elegeixen a Espanya. Actualment, hi ha 177 diputats democratacristians, 140 socialdemòcrates, 102 liberals, 127 de l’extrema dreta, 70 verds, 37 d’altres partits d’esquerra i 50 no adscrits de totes les ideologies. El pes de l’extrema dreta és tremend i en bona part ho és gràcies a la forta abstenció que tenen aquestes eleccions. El 2019 les europees a Espanya van coincidir amb les municipals i autonòmiques i la participació fou relativament alta, del 60,7%, però, en canvi, el 2014 la participació fou del 43,8%, una xifra baixa.

Però com ens afecta aquest parlament al nostre dia a dia? Això ho deixarem per a la següent part.

Suscríbete para seguir leyendo