18 anys de l’inici del procediment per crear el Consell de Formentera

Sede del Consell de Formentera, en la plaza de la Constitució de Sant Francesc. | C.C.

Sede del Consell de Formentera, en la plaza de la Constitució de Sant Francesc. | C.C. / Carmelo Convalia. Formentera

Tot i que, aparentment, no siguin aquestos dies els més reposats per a commemorar una efemèride tan particular com la relativa a celebrar els 18 anys exactes de l’inici del procediment que va donar origen a la creació del Consell Insular de Formentera, el cert és que un 15 de desembre de 2005, el Ple del llavors Ajuntament de Formentera va adoptar, per unanimitat, l’Acord en què es feia seu l’Informe que, modestament, però ben honorat i il·lusionat, jo mateix -llavors Lletrat del Consell Insular d’Eivissa i Formentera- havia elaborat i signat, un 29 de setembre de 2005, sobre com crear el Consell Insular de Formentera, i sobre el fons i la forma del Consell que calia constituir algun dia.

Allí va començar, formalment. Si bé el cert és que el Consell Insular de Formentera es va crear per la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 2007 i que el Consell Insular es va constituir, com a tal, el 10 de juliol de 2007, l’inici del procés en pro de la creació d’un consell insular a Formentera, independent i propi, va iniciar-se jurídicament i políticament, a Formentera, i des de Formentera, aquell dia de desembre de 2005. Aquell Acord (i aquell Informe) estan publicats i constitueixen l’aportació, des de Formentera, a la reforma de l’Estatut en 2007, amb la introducció d’una figura per complet nova en el Dret balear i, per tant, en el conjunt del Dret espanyol tot, com successivament he vingut indicant, en treballs diversos.

Si aquell dia 15 de desembre de 2005 hom apostà, per geografia, funcionalitat, eficàcia i racionalitat administratives, per la creació d’una figura que anava més enllà dels consells insulars coneguts -i de la doble naturalesa dels consells: local i institucional de la Comunitat Autònoma-, a Formentera es pensava en una figura trinitària, si se’ns permet el símil, equivalent, però no igual, a la del dogma de la Trinitat (tres persones distintes -Pare, Fill i Esperit Sant- però un únic Déu vertader): una sola persona jurídica, el Consell Insular, però tres naturaleses distintes, superposades i simultànies, municipal, insular i autonòmica, com a institució d’autogovern de les Illes Balears. Al final, així es va crear. I així ho ha reconegut no fa molt, en sintonia amb la descripció que ens vàrem inventar i que el Tribunal Constitucional ha avalat plenament, la llei 4/2022 de consells insulars, tot parlant d’un consell insular especial: un consell insular unimunicipal

I el momentum exacte de l’encarnació, de l’inici del verb fent-se criatura administrativa, aquesta que ara descrivim, fou aquell dia 15 de desembre de 2005, amb l’acord transcendental del Ple de l’Ajuntament que així ho adoptà i assumí, com a reivindicació col·lectiva i volguda, de millora legal i política.

En realitat, aquesta data, perduda del 15 de desembre de 2005 és (i serà) poca cosa, una espècie de prehistòria en el procediment pròpiament dit, perquè l’important fou la creació del Consell Insular, el 2 de març de 2007, amb l’entrada en vigor de l’Estatut reformat i, sobretot, és importantíssima la data del 10 de juliol de 2007, amb la constitució de la corporació com a tal Consell per primera volta. I així es va celebrar el 10 de juliol de 2017 (amb els 10 anys formals; com en 2025 s’acompliran 18 anys de la constitució del Consell, l’estricta majoria legal de la criatura; i com també els 20 anys, rodons, s’acompliran el 10 de juliol de 2027, i segur que se celebraran), però el sus del procés de creació, l’inici de tot, està en la data esmentada, certa, però poc coneguda ni recordada, del 15 de desembre de 2005. 

I ara, precisament, amb màxima humilitat, però deixant-hi constància, només vull fer avinent que se celebren 18 anys d’aquell fet, una espècie de majoria d’edat del començament del procediment juridicoadministratiu que va culminar amb la reforma de l’Estatut, i que evidència que les forces polítiques que representaven el poble de Formentera (llavors des d’un Ajuntament que geogràficament era el d’una illa, i no el d’un simple municipi) volien aquella reforma i l’emancipació, com a quarta paret mestra de l’arxipèlag balear: en realitat, i vist amb perspectiva legal, una autèntica emersió administrativa de l’illa, per a governar-se autònomament, en igualtat plena amb l’illa germana d’Eivissa, com a expressió, intangible, de ser totes dos Pitiüses, indistintament, però sense subordinacions ni minories d’edat; i amb les illes de Mallorca i de Menorca. Les quatre, en estricta igualtat, com a illes majors. 

Han sét molts i molts els canvis que, des d’aquell moment, s’han succeït, en tots els ordres, com també en les nostres vides, incloses les nostres pròpies arrels a Formentera (així com a Eivissa), i la llavor sembrada, la feina desenvolupada i la implementació de l’aparell administratiu i competencial del Consell Insular de Formentera en tota la diversitat de vessants que abasta, amb una força i un ímpetu inimaginables llavors.  

I també ha sét positiu el creixement de la criatura creada, amb dificultats i errors (sense dubte), però igualment amb encerts, i fortaleses i virtuts, com a Consell: destinat tot, sempre, en fi, a servir dignament el poble al qual representa.