Tribuna

100 dies «de la marmota» a Santa Eulària

Els primers 100 dies de la segona legislatura de l’alcaldessa, Carmen Ferrer, a Santa Eulària des Riu han estat marcats per una profunda decepció i preocupació, ja que els problemes i mancances dels anys anteriors no fan més que perpetuar-se. Vivim en una espècie de ‘dia de la marmota’, en què una vegada i una altra feim les mateixes reclamacions a Carmen Ferrer, i ella ens respon amb les mateixes falses promeses. 

Des del grup PSOE, en aquest nou mandat en què tenc l’honor i la responsabilitat de ser el portaveu, no deixarem d’insistir en els grans problemes que afecten la ciutadania de Santa Eulària, que no són pocs, i que el PP intenta minimitzar o fer veure que no existeixen. Us puc assegurar que no és només una crítica partidista, sinó una expressió sincera de la preocupació que sento com a resident de Santa Eulària davant del que percebem com un desencant respecte a les promeses del Partit Popular.

El primer punt d’inquietud és la claríssima submissió de Carmen Ferrer davant de Vicent Marí, l’exalcalde i president del Consell d’Eivissa. Vicent Marí segueix sent l’alcalde a l’ombra, però no per ajudar el seu municipi, sinó per bloquejar la solució de problemes que són urgents: el nefast servei de transport públic, la construcció de l’estació d’autobusos, la situació esperpèntica de les parades amb cadires de plàstic, la lluita contra els pisos turístics i les festes il·legals, el control de la residència Colisée, la manca d’un subparc de bombers o els greus problemes de males olors i el futur de l’abocador de Ca na Putxa. En quatre anys encara no han set capaços ni de començar la rotonda de Caçadors, limitant-se als asfaltats ordinaris de la xarxa viària.

En una democràcia saludable, l’alcaldessa hauria de defensar amb fermesa els interessos de Santa Eulària enfront del Consell Insular, encara que fossin del mateix partit polític. En aquest cas, però, Carmen Ferrer, ha preferit no enfrontar-se a qui realment mana, agafant un paper de total submissió davant de Vicent Marí i mostrant-se totalment incapaç d’alçar la veu davant del Consell Insular per defensar els interessos del nostre municipi. 

Un altre aspecte crític que continua en aquest etern «dia de la marmota» a Santa Eulària és la gestió de l’urbanisme i l’habitatge, una qüestió de gran importància per a tots els residents i treballadors de temporada. En aquesta nova legislatura, hem vist que els problemes relacionats amb l’habitatge no només persisteixen, sinó que s’agreugen. Santa Eulària té actualment el preu per metre quadrat més alt de tot Espanya, una situació insostenible per a moltes famílies locals i joves que aspiren a viure al nostre bell municipi. La falta d’un Pla General d’Ordenació Urbana i les repetides modificacions de les Normes Subsidiàries han permès un urbanisme caòtic i insostenible, fins i tot autoritzant la construcció en zones boscoses com s’Argamassa i Cala Pada. Això ens està portant a una greu degradació del nostre entorn natural, amb un Partit Popular de Santa Eulària que històricament només s’ha preocupat de l’interès dels promotors i l’enriquiment d’uns pocs.

La crisi d’habitatge que està afectant moltes famílies ha tengut episodis tan desagradables com la compra de 16 pisos al carrer del Sol de Santa Eulària per part d’un fons voltor, amb l’objectiu d’expulsar-ne les famílies actuals i especular amb els lloguers. Una situació davant de la qual l’ajuntament no ha sabut o ha volgut actuar adequadament i que, malauradament, podria repetir-se mentre el municipi continua omplint-se de grues que construeixen promocions de luxe a l’abast de molt pocs. Aquesta situació no només afecta les persones residents, sinó que també té conseqüències negatives per a les empreses que no poden trobar treballadors i els serveis públics, afectats igualment per una manca de personal.

Encara en l’àmbit de l’urbanisme, la manca de places d’aparcament al poble de Santa Eulària a causa, justament, d’aquest desenvolupament de solars representa una amenaça immediata. És necessari prendre mesures urgents per abordar aquest problema, i l’alcaldessa ha de liderar la presa de mesures per ordenar la mobilitat, els vehicles privats i oferir solucions reals de transport públic.

En aquests primers 100 dies ‘de la marmota’ un departament especialment paralitzat és el d’Urbanisme, amb la regidora Mónica Madrid. L’estat lamentable del jardí vertical de Santa Eulària i la falta de respostes de l’ajuntament sobre l’assumpte són indicatius d’una manca de gestió, de transparència i de responsabilitat. La negligència en les tasques de desbrossament de les carreteres i camins municipals durant l’estiu ha augmentat el risc d’incendis, per no parlar de la situació de la desembocadura del riu, que fa llàstima, per no dir una altra paraula.

En resum, els primers 100 dies de la segona legislatura de l’alcaldessa Carmen Ferrer han estat els de ‘la marmota’, absolutament decebedors i preocupants en molts fronts. Com a ciutadans i ciutadanes, tenim el dret i la responsabilitat de demanar una millor gestió i defensa dels nostres interessos. Santa Eulària mereix un lideratge que posi els seus habitants i la conservació del seu entorn natural en primer pla. És hora que l’alcaldessa redobli els seus esforços per respondre a les necessitats de la nostra estimada comunitat i treballar en pro del futur de Santa Eulària des Riu. És hora de sortir d’aquest ‘dia de la marmota’ en què ens ha instal·lat Carmen Ferrer.

Ramón Roca Mérida | Portaveu del grup Socialista a l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu

Suscríbete para seguir leyendo