Temps de magranes

Indòmit hostil agost

Mentre els imbècils anti vacunes i negacionistes -Vox per exemple- del canvi climàtic bramen com ases escapats del zoo, agost, indòmit i hostil agost i a velocitat de vertigen fa el seu camí després de les anomenades Festes de la Terra. Cada més, cada estació de l’any, de primavera a hivern té la seva lectura -però també/també la seva pel·lícula-. Ara, per exemple he volgut triar ‘Llum d’agost’, de l’imprescindible encara que una mica fosc William Faulkner, cap i casal de les lletres americanes i per extensió mundials. Altres nobles escriptors, García Márquez, Vargas Llosa, es senten deutors del creador de ‘Mentre agonitzo’ o ‘El ruido y la furia’. ‘Llum d’agost’ de narrativa complexa, tal vegada difícil, enrevessada propi de Faulkner en la descripció d’un món on la passió, la cobdícia i l’avarícia embolcallen l’esperit, la carn dels seus principals protagonistes, víctimes d’un sentit desmesurat del sexe i de la seva utilitat pràctica i quotidiana. Laberíntica i emocional ‘Llum d’agost’ deixa exhaust al lector. William Faulkner és així... Capficats dintre la cosa cinematogràfica també seria aconsellable la revisió d’un film maldito del cinema espanyol, ‘Oscuros sueños de agosto’. de Miguel Picazo, anguniosa, tel·lúrica història dels somnis més obsessius. I si sou amants fidels, i ho sou, de la parella Paul Newman/Joanne Wooward, ‘El largo y cálido verano’, de Martin Ritt, un clàssic dels no tan clàssics anys seixanta. Altres temps, altres locures. A les acaballes unes magnífiques, esplèndides declaracions del nostre president Vicent Marí: «La impunidad y el lujo mal entendido provocan perjuicios que superan los beneficios que generan. En Ibiza no tienen cabida quienes vienen a aprovecharse de la isla y de sus residentes...». D’acord President, d’acord.

Suscríbete para seguir leyendo