Tribuna

8 d’Agost: Eivissa, cap a on anam?

El 8 d’Agost és el dia central de les Festes de la Terra d’Eivissa. És la celebració en què rememoram els fets històrics del 1235, quan Guillem de Montgrí va conquerir aquesta terra en nom del Rei Jaume I. Un dia en què recordam les nostres arrels, celebram les nostres tradicions i aprofitam per reflexionar sobre el present i el futur que ens espera.

Els últims més de quaranta anys, Eivissa ha avançat i s’ha desenvolupat molt gràcies a una societat oberta, treballadora, compromesa i preocupada. Gràcies a un país que en democràcia ha sabut dotar-se de les institucions públiques i dels instruments necessaris que han anat garantint al conjunt de la ciutadania la igualtat, els drets i el benestar que mereix. I gràcies a una indústria, el turisme que, com en tants d’altres territoris dels cinc continents, ha aportat una activitat econòmica i un desenvolupament mai vist.

Però d’uns anys ençà, és cada volta més compartida la impressió entre la gent d’Eivissa que el rumb que segueix la nostra illa no és el més desitjat, en determinats aspectes que seguidament detallaré.

Per damunt de tot, el model turístic i la necessitat de posar fre als excessos, que pateixen de manera més agreujada determinades zones, com la badia de Portmany, però que acaba afectant el conjunt de l’illa. No obstant això, pareix que en els últims anys no hi ha hagut una especial preocupació sobre aquest assumpte per part de l’administració local i insular, Ajuntament de Sant Antoni i Consell Insular. Més enllà de les bones paraules, les actuacions estan sent més aviat escasses. Entenem perfectament que el factor econòmic és potent i ha transformat la nostra economia. Reconeixem que pot ser molt difícil reorientar aquest model, però no ho podem donar per impossible.

El turisme és un sistema que transforma els territoris i les societats, com ha fet amb Eivissa. La nostra gent i molts dels nostres paisatges són difícilment reconeixibles, si els comparam com eren abans de l’arribada dels primers visitants. Si feim un balanç general, he de dir que aquesta transformació ha set, en termes generals, molt positiva. Però també és cert que hem arribat a un punt en què pareix que les bonances són cada volta més escasses i els problemes cada volta més grossos i difícils de resoldre.

Si continuam així, correm el risc, els eivissencs i les eivissenques, de sentir-nos com si féssim nosa al turisme i, sobretot, a determinades persones i empreses que només veuen el costat lucratiu de la nostra illa. Tenim, cada volta més present, la sensació que alguns venen aquí a fer el que volen, quan volen, amb qui volen i com volen. Com si no hi hagués normes, com si ningú tengués autoritat o com si aquesta autoritat estigués en mans dels visitants o d’aquestos que només venen a fer negoci (negocis legals, al·legals i il·legals, que de tot tenim en aquesta illa) i que llavò se’n van quan acaben la temporada.

I el més preocupant de tot, sense dubte, és veure que algunes persones perden la vida o posen en perill la dels altres sense que hi hagi conseqüències significatives. No podem continuar així, hem de mirar de posar remei a tot el que puguem i amb tot el que tenguem a les nostres mans.

El mateix passa amb altres problemes lligats amb aquest ràpid creixement d’Eivissa, com són les desigualtats socials, principalment per l’encariment de l’habitatge, el dèficit d’infraestructures i de serveis públics, l’alteració del paisatge, l’esgotament dels recursos o la contaminació, sense oblidar que també patim aquesta crisi global tan preocupant que és el canvi climàtic.

Els habitatges, apartaments, pisos i també moltes cases, que haurien d’estar disponibles per als residents de tot l’any i també per als treballadors de temporada, es reserven ara per als turistes durant l’estiu. Això ens deixa amb poques opcions d’allotjament, amb preus disparats per a les famílies, per als joves o per als pensionistes que necessiten llogar o comprar, com també per a aquestes desenes o centenars de persones que malviuen als seus cotxes o en refugis improvisats al bosc mentre venen a fer treballs de temporada. Aquesta situació és insostenible i inacceptable.

L’illa d’Eivissa ha experimentat una transformació profunda. I no podem culpar únicament els altres. Cada un de naltros, com a part d’aquesta comunitat, ha contribuït al que està passant. Hem permès que les coses arribin fins aquí amb la nostra inacció i o falta d’accions més decisives.

Com també ens hem de preocupar per la pèrdua de la nostra identitat. La cultura local s’està erosionant i les qüestions molt importants, com la preservació de la nostra llengua, apareixen en segon pla, com si no preocupassen. La llengua pròpia d'Eivissa, el català, és la part fonamental de l’herència rebuda i la seua pèrdua suposaria oblidar la nostra pròpia essència. Deixarem de ser el que som, si deixam de parlar ‘eivissenc’ i no l’ensenyam a les pròximes generacions d’eivissencs i d’eivissenques i a les persones nouvingudes.

En resum, hi ha motius per estar preocupats amb la direcció que ha pres Eivissa. Després de superar l’etapa més dura que hem viscut, com va ser la pandèmia, i encara amb els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna, encaram un moment decisiu per al nostre futur.

Tot i que és fàcil culpar els altres, hem de reconèixer la nostra pròpia responsabilitat en aquesta situació. Com a comunitat, hem de prendre mesures més decisives per protegir la nostra identitat, el nostre entorn i el benestar de les persones que vivim aquí.

El 8 d’Agost celebram la nostra identitat, les nostres tradicions i que disposam d’institucions públiques i d’autogovern que ens representen i que dirigeixen el rumb de l’illa. Desig que pugueu celebrar el nostre dia amb salut i alegria, i us convid a reflexionar respecte a cap a on anam, cap a on voldríem anar i a com donam resposta a tots els reptes que té la nostra estimada illa d’Eivissa.

Molts anys i bons!

Suscríbete para seguir leyendo