Gershwin per una nit de Sant Joan

Després de la revetlla de foc, fum, encesa de foguerons i la diversitat d’històries d’amor perverses ,avui és el dia gran de sant Joan i a la zona de Labritja la festa es grossa i encesa. Nit passada, solscisti d’estiu, la donzella perdé la virginitat, la bruixa i els mals esperits volaren per tot arreu, els malignes sota la influència de la nocturnitat feren niu i crearen llocs i espais per el pecat més intens i satisfactori. Nit de sant Joan vol dir sexe sense mirar prim com diríem a Ibiza. La carn vol carn i luxúria i plaer es barregen sense control entre llençols puríssims, llits doblement habitats mentre el vi -la versió més moderna parlaria del gin-tònic-, les copes de vi crearen el clima, l’atmosfera perfecta per una nova estació de disbauxa sense fre i sense límits. És la salutació alegre (i una mica salvatge) als dies joves que ara arriben. Aleshores podreu sentir les veus d’Ella Fitzgerald i Louis Armstrong cantant el mític, inevitable ‘Summertimes. Al cap i a la fi la música de George Gershwin triomfa. També entre nosaltres. Tot just a partir d’ara la canícula cruel que en altres temps de bonança i tranquil·litat es perllongava fins més o menys la segona quinzena del setembre amb pluja i suau vent d’oratjol. Ara ni bonança ni tranquil·litat, l’estiu de la nostra vida s’estableix fins novembre de tot sants i difunts. Inclemència, humitats, violència del sol i de la llum a ritme polític d’aquesta merda del franquisme anomenat Vox que sembla anar a per totes. A per totes i a per tothom. Com diria Tennesee Williams ‘Verano y humo’. A la rèplica de l’italià Valerio Zurlini, ‘Estate violenta». Que Déu, que existeix, ens agafi confessats