Obligats a veure ‘Sálvame’
Tinc un costum peculiar, diguin-me rar. Si no m’agrada un programa de televisió, no el miro. Per això em costa d’entendre que algú s’alegri per la supressió d’un programa: si de tota manera no el miro perquè no m’agrada, què m’importa que l’emetin o no? Fins fa poc, jo em tenia per una persona normal i creia que això mateix feia el comú dels televidents. ‘Sálvame’ m’ha fet entendre que no, que el meu cas és estrany. Hi ha hagut tanta gent que ha expressat la seva alegria per la supressió del programa, que l’única conclusió possible és que els horroritzava, però així i tot el veien cada dia.
Analitzant bé els fets, pot haver-hi només dos tipus de televidents, i això és vàlid per a qualsevol programa:
a) els que no el miren perquè no els agrada, i aquests no haurien d’alegrar-se de la seva supressió, ja que ni els va ni els ve.
b) els que el miren perquè els agrada, i a aquests encara els hauria d’alegrar menys que el programa sigui suprimit de la programació.
Però aleshores no hauria d’haver-hi ningú content pel final de ‘Sálvame’, i bé que hi ha gent que se’n felicita. L’única explicació possible -i des de Conan Doyle sabem que, eliminat l’impossible, allò que ens queda, per improbable que sembli, ha de ser la veritat- és que hi ha persones a les quals, sota cruels amenaces, se’ls obliga a veure programes televisius contra la seva voluntat. Qui són aquestes persones? Segurament gent que pensem que porta una vida feliç i plena -tal vegada el nostre veí o el nostre company de feina-, i ignorem que en arribar a casa els espera algú que els obliga a empassar-se ‘Sálvame’, les entrevistes de Graset en el 3/24, Supervivientes o friquis intentant mullar el xurro a First Dates. O dibuixos animats.
- Uf, que content que vaig estar quan van deixar de fer Los Picapiedra, no m’agradaven gens.- I per què els miraves?
- M’obligaven!
Aquests televidents són els que des de fa dies no deixen de mostrar la seva satisfacció per la desaparició de ‘Sálvame’. És comprensible, la seva situació era desesperada. Hauria d’haver-hi un telèfon d’ajuda a l’espectador forçat.
Suscríbete para seguir leyendo
