Joan Carles, el nou Ulisses
El món de la mar m’ha interessat des que vaig treballar dos estius en els creuers turístics de l’Escala, portant els turistes fins a una recòndita cala on els emborratxàvem a base de sangria barata i els tornàvem a port embriacs i feliços, quins temps. Per això, pel fet de portar la mar a la sang, he seguit amb atenció les aventures de Joan Carles a Sanxenxo, i m’he assabentat que participa en classe 6m perquè aquests velers disposen d’un forat que li va que ni pintat per a quedar-hi encaixonat, només cal veure’l per a saber que no està per a gaire més que això.
L’exrei -res d’eufemismes com «emèrit», és exrei i s’ha acabat-, competeix en regates encaixat al seu lloc, com un Click de Famòbil de mida natural. Abans de fer-se a la mar, els altres tripulants se’l carreguen a coll, l’instal·len en el seu post, i quan senten el «clic» que indica que ha quedat perfectament inserit, deixen anar amarres i hissen veles. El mètode dels Click és el més senzill, molt més que acoblar Joan Carles a rosca, opció que es va descartar malgrat que donaria molt bé en televisió, perquè a la seva edat -vinga donar voltes sobre si mateix fins a quedar fixat- podria marejar-se, i això no s’avé amb la imatge d’intrèpid navegant que li agrada promocionar. La de l’exrei és una forma peculiar de participar en una activitat -diuen que- esportiva, vulgui Déu que per cap contratemps de la travessia no es vegin obligats a deixar anar llast, perquè Joan Carles seria el primer pes mort a llançar per la borda.
No és el primer navegant que solca els mars amarrat al vaixell. El primer de qui se’n té notícia fou Ulisses, que va ordenar que el lliguessin al pal major del navili per a poder escoltar sense temor els cants de les sirenes. En temps d’Ulisses no existien encara els velers 6m, amb el seu calaixet per a quedar-hi embotit mentre la resta de la tripulació sua la cansalada entre veles, maromes i trinquets, així que es va haver de recórrer a unes quantes sogues. Val més que el Bribón no trobi sirenes en cap de les seves singladures, perquè Joan Carles no té l’aguant d’Ulisses, i si percep que entre els esculls hi ha dones amb els pits al descobert, cap allà que dirigeix el timó, no salvarà la seva honra ni tan sols el fet de tenir cua de peix i escates en lloc de natges, quin un, ell.
Suscríbete para seguir leyendo
