Abuelito's Blues Band

Han creuat els principals -encara resten, encara resten...- temorosos i febles dies d’abril. Març és el record tebi i sense esma. I no s’ha fet realitat el verset aquell tan estúpid com idiota. «Marzo ventoso, abril lluvioso hacen a mayo florido y hermoso». Tal qual. El poeta cursi es quedà tan ample. Vent poc i desagradable. Pluja? ni de miracle. Dèbil suport a un maig electoral quan el PP/Titànic - de triomf en triomf fins al naufragi total- treu les urpes pròpies de la dreta espanyola, la més cruel de totes les dretes d’Europa i territoris a conquistar. Temps era temps. Però la realitat política marca el pas i el ritme a la recerca del vot, aquest fosc desig sexual que a quasi tots ens desconcerta. Mentre a la pau conjugal de la meva llar de Puig des Molins m’arriben notícies d’amics propers. Han decidit, el temps passa, tancar-se a la residència de vells. Han creat un conjunt musical de nom adient a la seva edat, ‘Abuelito’s Blues Band’. «Aviat» -em fan saber- «sortirem de tour pels pobles de l’illa, festes patronals i parroquials. Triomfarem...». Llarga vida per aquesta gent entusiasta i voluntariosa. Vellets però «inasequibles al desaliento». Abril, demà mateix, ens porta la Diada del Llibre i el poeta de Portmany -avui ho fa a Santa Eulària des Riu- signarà exemplars del seu darrer llibre, ‘Màscares del poema’, un notable llibre a considerar.

Suscríbete para seguir leyendo