Democràcia, una mica i prou

Albert Soler

Albert Soler

Em crida l’atenció que els partits polítics catalans pretenguin posar-se d’acord en deixar de costat Vox en no recordo quina ximpleria -cordó sanitari, se’n diu?-, però ni se’ls passi pel cap condemnar les agressions que pateix precisament Vox en els actes que intenta celebrar. Diguin-me rar, però em sembla més greu per a la democràcia que s’intentin impedir els actes d’un partit perfectament legal, que el que aquest partit pugui clamar en el parlament o al carrer, sigui el que sigui. Il·lús de mi, jo vaig pensar durant un temps que la democràcia consistia a parlar en el parlament o on fos del que un volgués, però pel que sembla estava equivocat, i democràcia significa permetre que els altres diguin el que un pensa que és bo i callar els contraris, per si de cas. Els que pensin diferent, són feixistes, així de fàcil, això simplifica molt les coses.

Els partits catalans que es denominen a si mateixos demòcrates -és a dir tots, fins i tot els que hagin intentat passar-se la llei pel folre-, pretenen deixar a un altre partit de banda, i no sembla que importi a ningú que cada acte d’aquest acabi en agressions o insults, serà cosa del fet diferencial, així van les coses per aquests indrets. Ans al contrari: impedir per la força que algú expressi els seus ideals, s’ha convertit en lluita antifeixista, així d’intel·ligents ens hem tornat els catalans. Realment, la democràcia és molt rara a Catalunya. O potser el rar soc jo, ja ho he dit abans, que em conformo amb no assistir al que no m’agrada, en lloc d’embolicar-me amb una estelada i anar a tirar pedres, com tot bon demòcrata.

Abans, quan la gent pensava per si mateixa, mirava de refutar amb arguments el rival. El que es porta avui és impedir que l’adversari expressi les seves idees, no sigui que algú quedi convençut.

Vagi per endavant que mai he votat a Vox i que ni tan sols penso votar-lo, i el mateix regeix per a tots els altres partits -mai n’he votat cap-, però tinc l’estrany costum de no anar a cap acte polític que no em plagui prou. Amb això em basta per a combatre els ideals que no comparteixo, per a què més. No m’imagino a mi mateix assistint a alguna gala de JuntsxTrincar -o com es diguin avui- per a tirar-los pedres, ous, o monedes, fins i tot sabent que això últim m’ho haurien d’agrair.

Suscríbete para seguir leyendo