El llop, el xai i la Borràs
Quin descans, poder referir-nos a Laura Borràs com a delinqüent, ara que així ho ha dictat la justícia. Em costava un món, afegir sempre l’inefable «presumpta» cada vegada que l’esmentava, els dits al teclat no m’obeïen, m’havia d’obligar a mi mateix a escriure aquesta parauleta que deixava dubtes sobre els tripijocs que va realitzar la gegantesca política -ja gairebé expolítica- amb els nostres diners. S’ha acabat la presumpció. Cada vegada que escriguem sobre ella podem tractar-la de delinqüent, i fins i tot de delinqüenta si s’obstina la ministra d’Igualtat.
La delinqüent es nega a dimitir, com si tingués el paner encaixat en la cadira de presidenta del Parlament. Caldrà avisar els bombers perquè desallotgin a la corrupta -res de presumpta, quin plaer- dirigent de JuntsxFraccionar -o com es diguin avui- i encarregar a un fuster una altra poltrona, ara més folgada perquè ningú torni a quedar-hi encaixonat. La corrupta amb tots els ets i uts -quin goig s’experimenta en escriure-ho- repeteix a qui vulgui escoltar-la que ha estat condemnada per prevaricació i falsedat però no per corrupció, ocultant que això últim no existeix com a delicte. És corrupta precisament per haver prevaricat i falsificat documents. Tampoc hi ha el delicte de fotre mà, i si surto al carrer i toco un cul, em condemnaran per aquest motiu encara que en diguin agressió sexual.
- A mi no m’han condemnat per fotre mà, això és lawfare! Jutges fatxes, visca Catalunya i etcètera! No penso dimitir!- seria la meva original defensa.
El tribunal ha aprofitat la sentència de Borràs per a sol·licitar al govern que la indulti. Només hi ha una cosa més humiliant que ser declarada corrupta: que el tribunal que et condemna et perdoni la vida demanant clemència perquè no ingressis a presó, com qui espanta una mosca amb la mà: no ets ningú, no ens importes, en res ens podries perjudicar, vés-te’n a casa amb la teva papallona groga, que t’aguanti la teva família.
Com a humiliació, no està malament, però molts catalans s’han vist perjudicats pels delictes dels llacistes, així que abans d’atorgar clemència, el govern espanyol hauria de conèixer el vell proverbi afganès: la misericòrdia amb el llop és crueltat amb el xai.
Suscríbete para seguir leyendo
