Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Joan

Na Marieta, de Petrer

De tan poc acostumats com estam a la normalitat, de vegades ens sorprenen determinades actituds que, a qualsevol altre lloc del món, no atraurien cap tipus especial d’atenció. Escric aquestes consideracions pensant en l’efecte que em va produir sentir una al·lota, de nom Marieta (ella s’ho fa dir així, en diminutiu), de Petrer (comarca del Vinalopó mitjà, País Valencià), participant en el programa de coneixements de llengua dit ‘Atrapa’m, si pots!’ (que compartim IB3, TV3 i la cadena pública valenciana À Punt). Què em va cridar l’atenció, d’aquesta concursant lingüística? En primer lloc, que explicàs que era una valencianoparlant molt recent. Va dir que feia quinze mesos que parlava valencià, que era castellanoparlant d’origen (amb les arrels a Castella-La Manxa, com tants altres valencians), resident a Petrer, pujada en castellà tant a casa com a l’escola, etcètera. Quina havia estat la motivació per aprendre la llengua del país on viu? L’embaràs. L’al·lota va explicar que, en quedar embarassada, es va demanar en quina llengua volia que parlàs el seu fill. I es va respondre a si mateixa que pensava que el nen havia de parlar en valencià, en la llengua de Petrer (que és on viu), en la llengua de la terra que l’ha acollida. Ajudada per la seua parella, catalanoparlant, la jove es va posar a aprendre la llengua. I ho va fer tan depressa i tan bé que, en néixer la criatura, ja estava en condicions de parlar un català més que correcte. I un parell de mesos després ja es pot permetre el luxe, fins i tot, de participar en concursos que tenen el coneixement de la llengua com un dels eixos centrals.

La història de na Maria, salvades les diferències, em recorda la de Devora Jonas. Allà pels anys vuitantes del segle XIX, na Devora es va enamorar -si no ho record malament, en un viatge entre Roma i París- d’un jove activista hebreu, d’origen rus, anomenat Eliezer Ben-Yehuda. Ben-Yehuda, amb el temps, havia de ser el cappare de la llengua hebrea, el Pompeu Fabra de l’hebreu, per entendre’ns. La llengua inicial de Ben-Yehuda no era l’hebreu. De fet, no ho era de ningú, la primera llengua, des del segle II de l’Era Comuna (o siga, després de Crist). Feia més de mil sis-cents anys que ningú no ensenyava els nens a parlar en hebreu com a llengua materna. Hi havia, emperò, un cert coneixement fossilitzat de l’hebreu, transmès a través de la pràctica religiosa. Ben-Yehuda coneixia bé aquest hebreu religiós fossilitzat i l’havia practicat amb altres coneixedors de la llengua talmúdica, perquè era un activista sioinista que avui era a Viena, demà a Moscou i passat demà a Alger. De fet, va ser el que va difondre les idees de Theodor Herzl, cappare del sionisme, al Magreb. Bé, érem a l’enamorament de n’Eliezer i na Devora. Ell parlava hebreu, però ella no en tenia ni idea. No en sabia. Ni tan sols de coneixement ritual. Al cap de poc, emperò, ella va quedar embarassada. I tots dos varen decidir una cosa insòlita: que el nen que tendrien parlaria hebreu com a primera llengua, com a llengua materna. Així, n’Eliezer es va posar a ensenyar hebreu a na Devora, a marxes forçades. I hi va arribar a temps. Quan n’Itamar, el nen en qüestió, va néixer, son pare i sa mare li varen parlar en hebreu. Va ser el primer hebreoparlant matern de l’etapa moderna. N’Itamar Ben-Avi va ser un periodista i un activista per l’hebreu ben destacat. Va obrir camí dels devers vuit milions de parlants d’hebreu que avui hi ha a Israel.

Tant na Marieta com na Devora es decideixen a aprendre a corre-cuita una llengua en quedar embarassades. I ho fan perquè la volen transmetre al seu fill. Na Devora perquè una llengua que feia segles que havia desaparegut com a llengua materna torni a renativitzar-se. Na Marieta perquè pensa que, vivint al País Valencià, és ben lògic que el seu fill parli la llengua del país. En un país amb una llengua plenament normalitzada, el més normal és el capteniment de na Marieta. Però a ca nostra neixen cada dia moltes criatures que no seran catalanoparlants de L1 perquè els pares ni es qüestionen que els seus fills hagin de conèixer la llengua de Petrer, de Gandia o d’Eivissa. Encara diria més: cada dia neixen a les nostres illes, o al País Valencià, o àdhuc a Catalunya, infants per als quals els seus pares tampoc no pensen en el català com a L2. Troben natural que puguin viure a la nostra part del món sense conèixer-ne la llengua pròpia, totalment d’esquena a la cultura del lloc. Perquè, a ‘Atrapa’m, si pots!’, na Marieta també va expressar la voluntat que el seu fill comparteixi la cultura valenciana, la de Petrer, amb tota la naturalitat.

La nostra llengua no es troba en una situació de normalitat social. Però persones com na Marieta de Petrer faran que algun dia la recuperi. Més difícil ho tenia na Devora, quan no hi havia ni un sol hebreoparlant matern al món mundial, no sabent hebreu en concebre el nen, per transmetre l’hebreu, amb tot l’amor del món, al petit Itamar Ben-Avi.

Compartir el artículo

stats