Opi i dolor

El cascall forma part del conjunt d’herbes usades tradicionalment a Ibiza per tractar diverses afeccions abans de l’arribada dels medicaments ordinaris. El cascall era un dels ‘remeis pagesos’, per dir-ho amb el títol d’un llibre dels anys 70 i s’utilitzava pel mal de queixal en infusió o en bafos. També he sentit a dir que es posava una cabeça seca de cascall davall el coixí per calmar les criatures i fer-les dormir, no de bades, el cascall es coneix en castellà com ‘adormidera’ i en gallec com ‘dormidera’. Fa temps que està prohibit plantar cascalls perquè és la planta d’on s’obté l’opi i es sintetitza la morfina, l’heroïna i tota la gamma de medicaments i drogues molt potents que es coneixen genèricament com opioides. Està prohibit i no se ara mateix si es segueix trobant als tancons de moltes cases amb la familiaritat amb que es trobava fa anys quan érem petits. A més, com tota la família de les roselles, és una planta que té moltes llavors, molt petites i que es dispersen amb molta facilitat, de manera que no era estrany trobar cascalls de ventura en camps o a la vora de camins.

Vaig pensar en el cascall dies passat mentre editava un article de Cristina Alonso (economista) i Neus Carrilero (farmacèutica) al blog d’economia 5centims.cat. Alonso i Carrilero presentaven els resultats d’una investigació amb altres coautores sobre el consum d’opioides a Catalunya. El dolor crònic és un problema de salut pública de primer ordre i els opioides són uns medicaments analgèsics molt indicat per atacar-lo. Opioides ‘febles’ com el tramadol o la codeïna i opioides ‘forts’ com la morfina o el fentanil. Tot i l’eficàcia d’aquests medicaments, els seus efectes secundaris poden ser perillosos, creant addició o morts per sobredosi. Segons diversos estudis entorn d’un 60% dels malalts tractats amb opioides entren en addicció. Als Estats Units, hi ha una epidèmia que ha causat més de mig milió de morts, sobretot per fentanil, i a Europa encara que no ha arribat amb tanta força, el consum d’opioides porta anys augmentant molt. A Espanya va augmentar un 110% entre 2010 i 2021 i a Catalunya un 45% entre 2012 i 2016. No tenc dades desagregades per a les Illes Balears o Ibiza.

L’estudi d’Alonso, Carrilero investiga les diferències socioeconòmiques, geogràfiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya. Els seus resultats són reveladors del tipus de problema a què s’enfronta la societat. El consum d’opioides és més elevat en les zones més desafavorides. Quant més pobre i amb més atur és una zona (elles treballes amb àrees bàsiques de salut) més probabilitat d’un consum elevat d’opioides, per a tots els grups d’edat, per a homes i per a dones, però de manera més accentuada per a dones i per a joves. Les dones tenen un consum d’opioides més elevat en termes absoluts i en la franja de 45 a 64 anys les dones de les àrees amb més privacions consumeixen més del doble d’opioides que les de les àrees més benestants —un 60% en el cas dels homes. Els resultats es mantenen tant pels opioides febles com pels forts, encara que la prescripció dels forts està molt més protocol·litzada i controlada. Una de les raons per a la diferència de consum entre persones mes riques i més pobres, és que les primeres tenen accés a tractaments integrals del dolor (fisioterapeutes, etc.) que no es poden permetre les altres.

Segur que una altra raó és que el dolor crònic no oncològic també està associat als llocs de treball. Hi ha feines molt exigents físicament i que s’associen a dolor crònic. Una d’elles, a Ibiza n’hi ha moltes i se n’ha parlat bastant, són les cambreres de pis, les ‘kellys’ dels hotels. Un reportatge del diari El País del 10 de juliol del 22 començava així: «Milagros Carreño (55 años) trabaja limpiando hoteles en Ibiza (Baleares). «Me tomo mínimo seis pastillas al día para aguantar: antinflamatorios por el dolor en todo el cuerpo, relajantes musculares por la tarde, medicación para la depresión, protector de estómago...». Mari Carmen Fuentes (44) tiene el mismo trabajo en Benidorm (Alicante): «Tomo pastillas para todo: para dormir, para levantarme, para la ansiedad... Este trabajo lo hacemos a costa de nuestro cuerpo».

Com dèiem, als Estats Units hi ha una epidèmia de morts — sobretot sobredosis i suïcidis d’homes blancs joves i de mitjana edat— causada pels opioides, en particular pel fentanil. Els economistes Anne Case i Angus Deaton (premi Nobel de 2015) han anomenat aquest fenomen «morts de desesperació» en un llibre imprescindible per entendre la magnitud del problema. Case i Deaton relacionen el problema amb la desestructuració, la pobresa, les feines dolentes i la destrucció dels vincles socials i laborals. El capitalisme i la globalització han estat una màquina molt potent de creació de riquesa, però en el capitalisme del futur la desesperació i el dolor no haurien de ser acceptables amb la indiferència que ho són ara.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo