Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Vicent Canals

TRIBUNA

Vicent Canals

De sol i vent

Rellegia l’altre dia un estudi sobre l’ADN dels eivissencs que es va publicar a l’any 2019 per un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra- CSIC, que revelava uns resultats sorprenents, i en les seves conclusions afirmaven que es tracta d’un cas estrany de la població genètica moderna i que la genètica dels habitants actuals de l’illa és diferent de la de qualsevol altre lloc de la Mediterrània.

Fa gràcia com, segons l’època en que es fa l’estudi, apunten a uns o altres avantpassats: fenicis, cartaginesos, musulmans o catalans. En funció de les mostres que es prenen, els resultats ens porten a diferents resultats, tots ells amb una base científica i lògica, ja que els nostres avantpassats són els que són i no en hi ha més.

Però jo els hi recomanaria als científics i estudiosos, que per entendre millor als illencs, observessin el nostre entorn, les criatures marines o les plantes autòctones que habiten a les nostres illes Pitiusas, per arribar a unes conclusions molt més precises i encertades.

Vàrem néixer a aquesta roqueta, un bocí del paradís, i ja des de petits els nostres pulmons, com si fossin ganyes, es varen acostumar al aire humit i salat que els omplin. Vam aprendre a nadar i bussejar entre les entranyes blavoses de les nostres aigües de colors impossibles, colors encara per a descobrir en la paleta cromàtica.

Els nostres ulls s’han modelat al natural dels colors de la mar, del cel, de les dunes de fines arenes, de les terres vermellestes de les nostres planes, de les savines i pinars que taten pels penya-segats o que es despengen fins tocar la mar.

Les nostres pupil·les s’han hagut d’acostumar a una llum única que banya cada racó de ses nostres roquetes, des de les terres altes, passant per les planes, els pujols, fins les cales i platges que ens rodegen. I a la nit, a la llum nacrada de la lluna pagesa que entra amb les brises marines a dormir a qualsevol de les nostres platges i tata darrera Santa Maria per descobrir tota la bellesa de Dalt Vila, el port i la Marina.

Per a conèixer les arrels dels illencs s’ha d’escoltar en silenci el batec enfurismat de la mar en una tormenta, el cant melodiós d’un bosc de savines vora la mar, el balanceig dels pals dels velers dansant al port. El cant de vida dels ocells a l’albada, una cadernera o un puput, el cant dels riquets a l’hora màgica o el de les gavines al caure la tarda darrera d’un pesquer tornant al port.

I fer sonar aquella vella flaüta, de la cançó d’Aires Formenterencs, que es so fa plorar, acompanyats pel repic d’unes castanyoles al ritme del tambor, que ens porten històries d’un temps molt llunyà. Escoltar als nostres poetes i deixar-nos portar torrent avall, com a la preciosa cançó d’Isidor Marí, com ses al·lotes cap a un ball, transmutar-nos per una estona en flors de baladre en un torrent que tenen el cor de sol i vent.

En que la genètica, amigues i amics meus, sigui molt caparruda, cada un de nosaltres, com deia Borges, no sabem si realment existim, en realitat, som una barreja de tots els autors que hem llegit, tota la gent que hem conegut, totes les dones i homes que hem estimat, totes les ciutats que hem visitat, tots els nostres avantpassats, i del sol i el vent que ens han acariciat.

Compartir el artículo

stats