Carreteres prèmium

Sant Josep de sa Talaia, 4 de gener . Ho han tornat a fer. No sempre el més car és el que més es necessita. De fet, anunciar-se com el restaurant més car del món ni tant sols assegura que s’hi menjarà bé, només que es pagarà molt. Això fa molt de temps que ho sabem els eivissencs. Ens ho varen ensenyar per les braves els que ens varen fer les carreteres més cares d’Europa, amb un cost per kilòmetre a preu de túnel suís. I ara veim com es repeteix la jugada al municipi amb una (mitja) carretera prèmium.

La carretera Ei-700 és la tercera de més trànsit de l’illa. Desafortunadament per tots els que la fan servir, passa pel municipi de Sant Josep. Més encara, es divideix en dos meitats gairebé simètriques: de Can Sifre a Sant Josep i de Sant Josep a Sant Antoni. La primera meitat es va ampliar fa uns anys en una inversió encomiable, gastant el diner públic amb seny i sense la desmesura que arribaria uns anys després. D’allò ja fa una vintena d’anys i amb el pas del temps el ferm s’ha crivellat i s’ha fet necessària una reparació profunda de la via. Deu ser que els amics dels que manen al Consell no passen de ses cales de Ponent. La segona meitat de la carretera, no fa falta insistir-hi, sembla que no existeix per ningú més que per l’Ajuntament.

El PP del Consell treu pit perquè diu que són l’únic govern insular que ha destinat alguna cosa a millorar les infraestructures del nostre municipi en els últims mandats. I és cert, només faran una cosa: arreglar la (mitja) carretera. En quatre anys. S’hi gastaran més de 6,8 milions d’euros. Gairebé tant com va costar quan es va ampliar (es va adjudicar el novembre de 2001 per 7,2 milions d’euros). I amb tants de sous pràcticament la refan de dalt abaix fins a la meitat. Perquè sigui més segura? No ho sabem. El que és segur és que lluirà molt més. Literal.

Només en noves barreres de contenció i els suports corresponents, el Consell es gastarà un milió d’euros. Les velles complien la seva funció perfectament, o almenys igual. Com fa vint anys es va optar per uns suports que, tot i complir la normativa, suposaven un perill per als motoristes, es varen bastir al seu moment amb unes plaques de defensa que deixaven molt poc espai descobert per evitar que s’hi escolés cap part del cos. Ara s’estan canviant per uns suports idèntics -però lluents- i noves plaques de defensa. El problema és que són més obertes que les que hi havia abans i deixen bona part del temible pal de suport descobert. A més són de doble ona, per acabar-ho d’arreglar, per contes de només una com els primers. Però no lluïen. Ara sí. Tendrem una carretera un milió més cara del que podria haver costat, però aquesta brilla.

A Sant Josep no es parla de res altre. El tram de Vila ara és prèmium, gràcies a algun enginyer fanàtic del bling-bling. Mesures d’integració paisatgística? Millor que es vegi bé la morterada que s’ha gastat en acer galvanitzat. En temps que imposen la reutilització i l’estalvi potser no és el que toca, però què carai! Heu vist com brilla? Només pregam que no caigui gaire terra abans que arribi el turisme.

És cert que aquest milió es podria haver destinat a alguna de les inversions que des de l’Ajuntament hem demanat al Consell perquè les consideram urgents, com la rotonda a l’entrada de Sant Josep. O mirar de fer alguna cosa a la carretera fins Sant Antoni, avançant sous com a Ca na Negreta si fa falta. Ja tocaria. Tapar clivells, arreglar parades, planificar una variant com ja tenen gairebé tots els pobles que no són Sant Josep... Però no passa res, ens tenen avesats. Ens haurem de conformar amb la mitja carretera brilli-brilli.

Suscríbete para seguir leyendo