La republiqueta ens lliurarà del mal

Si en una cosa té raó el nen barbut que governa Catalunya, és en què la republiqueta impediria que la dreta espanyolista segrestés les institucions. La raó és òbvia: ja estarien segrestades pels llacistes, que en això s’afanyen com ningú. Aquí el que no corre vola, i ja es va saber quan es va filtrar l’esborrany de «constitució» que havia de regir en la republiqueta, que no quedaria institució lliure de llacisme, i la que menys, la justícia catalana, que estaria al servei de qui governés. Probablement va ser aquest el principal motiu per a iniciar el procés, els líders llacistes començaven a estar farts que els tribunals no tinguessin gens de respecte ni tan sols pel 3% de comissions i el fraccionament de contractes, que és el més sagrat de Catalunya, seguit -tot i que a força distància- pel Barça i la Moreneta. Si per tenir la justícia al nostre servei fa falta enfonsar Catalunya en la misèria amb un procés de fireta, s’enfonsa, que el primer és el primer.

La millor manera d’impedir que la «dreta espanyolista» copi les institucions és córrer més que ella i apropiar-nos-les nosaltres. Quan arribés aquesta «dreta espanyolista» amb les seves maletes i carpetes a ocupar càrrecs de tota mena, hi trobaria els llacistes, els seus amics i els seus familiars, que hi havien arribat abans. I a aquesta gent no la desallotges d’un despatx, sigui un despatx de jutge o de simple agutzil, ni amb la Guàrdia Civil. El procés no és més que jugar a tonto l’últim, que hi ha molts diners en joc i perquè te’ls embutxaquis tu, me’ls embutxaco jo. Noti’s que de la dreta catalanista res ens en va dir el nen president, aquesta tant li fa, a més, què n’ha de dir si ell en forma part, per més que el seu partit es digui Esquerra. També es diu Republicana i si poguessin ens endossarien un rei, què més dóna republiqueta o monarquieta, es tracta de tenir carta blanca.

Els llacistes observen el conflicte que s’està produint entre el Congrés i la justícia espanyola amb un sentiment de satisfacció íntim, com el d’un gos quan mou la cua.

-A veure si així s’adonen a Espanya que els jutges són un enfarfec- clamen els llacistes, que van ser els primers a idear la peculiar doctrina segons la qual el que decideixi un parlament, fins i tot el que cridi la gent al carrer, està per sobre de la llei. Tot i que tal vegada no la van idear ells i es van limitar a copiar a règims alemanys i italians dels anys trenta.

La dreta espanyolista és el coco amb què ens espanten de tant en tant perquè ens posem en mans dels nostres salvadors, que ells sí que en saben. Encara que jo, la veritat, a qui he vist sabotejant actes culturals si no són del seu grat, pintant amenaces en façanes, assenyalant als desafectes i agredint a polítics si defensen idees que no han de defensar, ha sigut sempre al llacisme de presumpta esquerra, mai a la tan temuda dreta espanyolista. És igual, la republiqueta és la nostra salvació i a ella encomanem la nostra ànima i -sobretot- els nostres diners.

Gràcies a la republiqueta els enemics de la democràcia no podran ensenyorir-se de la justícia, ni dels més de 400 alts càrrecs, ni dels mitjans de comunicació, ni de les forces de seguretat, ni de les obres públiques, ni de res. Perquè ja ens haurem apropiat nosaltres de tot.

Suscríbete para seguir leyendo