Opinión | Tribuna

Una victòria de Formentera

L’Audiència Provincial ha fallat a favor dels consellers de Gent per Formentera que vàrem ser imputats en la causa de l’anomenat Cas Punta Prima, i contra l’acusació, condemnant en costes el senyor Leo Stöber i la seva empresa Sunways SL. És el final d’una lluita de deu anys, victoriosa, no per al nostre partit, no per als qui vàrem ser injustament acusats, sinó per al Poble de Formentera.

Són deu anys, que es diu aviat. No és una qüestió puntual ni diguem-ne, menor. Aquest és un d’aquells casos en que es juga la credibilitat d’una institució i d’un projecte col·lectiu. Ha set una guerra de deu anys d’una promotora urbanística contra el govern de Formentera. Un camp de batalla en el que han quedat clars amb absoluta nitidesa els papers de cadascú, que ara no s’esborraran amb silencis clamorosos ni somriures i enhorabones hipòcrites. Perquè ha set una lluita que en el front polític GxF ha portat en solitari, mentre uns jugaven a l’equip contrari i altres no es presentaven al partit.

Quan el 2007 Gent per Formentera va entrar a governar el nou Consell Insular, una de les tasques gegantines que tenia al davant era l’elaboració del primer Pla Territorial Insular de Formentera. Entre les qüestions irresoltes que ens vàrem trobar hi havia el projecte urbanístic de la societat Sunways SL a Punta Prima, que volia ampliar la urbanització del Club Punta Prima en uns terrenys declarats urbans el 1996 per sentència del Tribunal Suprem, però immersos en un embull de despropòsits urbanístics en el que havien pres part totes les administracions de diferents colors polítics que ens havien precedit, i que va haver de resoldre GxF. Vàrem haver de solucionar en tres anys un problema que s’arrossegava des de 1991, quan l’empresa va emprendre el projecte. Vàrem actuar d’acord amb el que dictaven les lleis territorials i mediambientals, assessorats per especialistes solvents i vàrem ajustar l’edificabilitat dels terrenys al que marcaven les normatives, d’acord amb el Pla d’Ordenació de la Reserva Natural, que afecta aquesta àrea.

Aquesta decisió no va ser del grat d’uns propietaris avesats a pressionar les administracions locals mitjançant la intimidació a força d’ofensives legals. Fins aquí, res de nou. No era la primera vegada que una situació així es donava a Formentera. Recordem Can Marroig o Es Ca Marí. La novetat aquí va ser que, contràriament als anteriors casos, els governants de Gent per Formentera havíem d’afrontar l’ofensiva en la solitud política, per deslleialtat dels adversaris i incompareixença dels socis de govern. El GUIF, primer com a GUIF, després amb el nom de Compromís per Formentera (sic) va trair la memòria dels seus fundadors, fent costat a una empresa forana enfrontada al govern de l’illa per interessos il·legítims. El PP de Formentera, bé, va actuar com a PP de Formentera, intentant aconseguir amb males arts el que no li donaven les urnes. Tots dos, com a Sa Unió, varen gosar a demanar la nostra dimissió per unes faltes que s’ha demostrat que no havíem comès, i varen fer costat a una empresa que volia enfonsar econòmicament el Consell de Formentera, i de propina enviar-nos a la presó i quedar-se els nostres patrimonis personals. A la vida tots ens podem equivocar, però sempre existeix la sortida digna i honorable de demanar perdó. Què polit seria. Però ens trobam davant polítics que no són a l’alçada dels seus antecessors, i en aquest sentit no en podem esperar gaire.

El paper més trist i decebedor, sense cap dubte, ha set el del PSOE de Formentera. Un partit germà que va protagonitzar lluites com les de Can Marroig i Es Ca Marí, i que ens va fer costat en la feixuga tasca de creació del Consell, i en la mateixa elaboració del PTI. Un partit però, que va presenciar en silenci com els seus companys de govern eren acusats i imputats pel mateix que els seus consellers havien votat sense patir-ne conseqüències, sense sortir al pas de gravíssimes afirmacions de Leo Stöber sobre la seua presumpta complicitat i sense mostrar suport als seus companys de govern durant una ofensiva de deu anys. Què important seria, per una entesa dels progressistes que s’ha demostrat vital per al futur de Formentera, que això canviàs millor ahir que demà.

Ens quedam tanmateix, amb el suport dels nostres conciutadans, molts d’ells simpatitzants d’aquests partits que no han estat a l’altura. Ciutadans que ens han manifestat la seua vergonya per l’actuació dels seus representants, en una ofensiva judicial en la qual Leo Stöber ha arribat a portar a declarar treballadors del Consell, que en un exercici d’honestedat han declarat en els judicis honradament dient la veritat. Ens quedam amb el suport dels nostres amics i familiars, dels nostres companys militants de GxF i, en fi, amb el de tots els ciutadans anònims que ens coneixen bé, i saben que amb els nostres encerts i errors com a persones comunes del carrer que som, tot el que hem fet, feim i farem, és en profit general de la nostra illa.

Aquesta és una victòria de Formentera, perquè el seu govern ha resistit i el seu govern ha vençut, gràcies a la força i l’empenta de molts i a pesar de la baixesa i misèria d’uns pocs.

Sònia Cardona Ferrer | Secretària General de GxF

Suscríbete para seguir leyendo