UD Ibiza, agonia i catàstrofe

Als anys cinquanta la novel·lista catalana Aurora Bertrana va escriure ‘Vent de prop’. I la seva traducció cinematogràfica fou creació del duo Joan Manuel Serrat/Rovira-Veleta. Filmada a Ibiza a la dècada dels seixanta canvià de nom i passar a dir-se ‘La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua’. Exactament la situació avui per avui de la UD Ibiza, que dirigeix, mal dirigida és clar, Amadeo Salvo. Uns peixos que fora de l’aigua lentament agonitzen camí de la baixada a divisions inferiors. Saragossa, tal vegada, podria ser, un sospir, una alè de vida a les portes de la mort. Però no. Però no. Cal reproduir part de l’escrit de Rubén J. Palomo, que de futbol em sap més que un humilíssim a Diario de Ibiza . «Otro jarro de agua congelada. Otra dosis de esperanza tornada decepción. La UD Ibiza se asoma al abismo del descenso tras encajar una nueva derrota en La Romareda (2-1). Un resultado que hunde un poco más en el fondo de la tabla al conjunto ibicenco tras encadenar diez jornadas sin ganar, con ocho reveses en los últimos nueve partidos de Liga...». Més que paraules són gairebé un sentència. Una sentència de mort. La lenta agonia com els peixos aquells. Però ara cal ser seriós i fer-se una pregunta probablement capciosa, com pot tirar endavant un equip de futbol que cada deu minuts canvia d’entrenador.? L’actual Lucas Alcaraz que encara a hores d’ara mateix -escric aquestes ratlles un dilluns a la tarda- és el responsable tècnic del equip. Sense descartar que d’aquí tres segons Amancio Salvio no l’envia a fer punyetes. L’amo del club és així. Aquest equip no funciona, aquest projecte -de moment, toco fusta, que ves a saber, ves a saber...- és un fracàs estrepitós i dolorós De tota manera al seu president té una opció, per què no fitxa com entrenador a Mourinho?

Suscríbete para seguir leyendo