Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

372c1cd1 2b70 42b0 b1cd cf3dcbf0324a

Ulisses a la Xanga

Joan Ribas Tur

Problemes energètics

La història de la nostra civilització és la història de l’energia. Cada gran canvi en la historia de la humanitat ha vingut provocat pel descobriment i explotació de noves fonts d’energia que han permès fer coses abans impensables. Vàrem passar de cremar llenya a cremar carbó i del carbó al petroli i el gas, i ara hem de fer el canvi dels hidrocarburs a les fonts d’energia renovable, sobretot el sol i el vent. L’energia és tan important perquè tota la nostra vida depèn de fonts d’energia alienes al cos humà. Necessitem energia per a tot i per això cada procés d’adopció de noves fonts d’energia ha provoca canvis brutals, tecnològics, econòmics, productius, laborals, familiars, etc.

Ara tot el món ha començat la transició ‘verda’: l’abandonament de les energies fòssils i el pas a energies netes. Transicions n’hi ha hagut sempre i les diferències bàsiques són que aquesta és ‘la nostra’ i que aquesta vegada la transició ve accelerada per la necessitat d’afrontar el problema del canvi climàtic. Els combustibles fòssils, com el petroli i el gas natural, són finits, però encara queden estocs d’aquests hidrocarburs per a temps. Altres formes d’energia, com la nuclear, tenen problemes tan grans en relació amb la gestió dels residus que molts països no la contemplen dins el seu menú energètic a mig termini. L’hidrogen i la fusió prometen molt, s’hi està investigant amb grans programes públics i privats, però encara estan lluny de poder-se considerar alternatives.

La transició verda era una necessitat que la humanitat havia d’afrontar en un moment o altre. És important remarcar que els problemes amb els combustibles fòssils com el carbó o el petroli no venen només del canvi climàtic. Segons un estudi publicat l’any el mes de maig a la revista Lancet, la contaminació de l’aire i de l’aigua mata uns 9 milions de persones l’any al món, la majoria en països de renda baixa i mitjana. Una part important d’aquestes morts són per mor de malalties respiratòries i càncers, malalties causades o agreujades per la contaminació. Cremar combustibles fòssils emet partícules fines, òxids de sofre i de nitrogen, etc. molt nocius, sobretot en concentracions elevades. Estam parlant de coses que no són l’augment de les temperatures mitjanes o els canvis en el patró de tempestes.

A Europa la transició verda ha rebut dos empentes fortes els darrers anys. Primer, amb la crisi del covid, la Unió Europea va veure trontollar el model econòmic social i econòmic del continent, fins al punt que podia amenaçar la mateixa Unió. La resposta va ser el Pla Next Generation, que havia de servir per posar al dia l’economia europea justament en dos camps claus: el tecnològic i l’energètic (Pacte verd europeu) i la Unió hi està dedicant centenars de milers de milions d’euros. No és pot passar per alt que Espanya no està clar estigui aprofitant del tot bé els fons europeus per fer els deures i impulsar el canvi estructural. Però som a mig camí, ja hi haurà temps d’avaluar-ho. En segon lloc, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha destrossat el model energètic europeu, en bona mesura depenent del gas rus. És evident que dependre pel subministrament energètic de països com la Rússia de Putin no acaba de ser l’òptim.

Els xocs del covid-19 primer i de la guerra d’Ucraïna després, un darrere l’altre, han afectat molt als mercats energètics a tot el món, sobre tot al mercat del gas. I un xoc energètic com aquest, ja ho vàrem viure els anys 70, té efectes molt forts sobre l’economia. Per dir-ho simplificadament, el preu del gas i de l’electricitat s’han multiplicat per 15, i la inflació, pràcticament nul·la, ha arribat al 10% en poc temps. La pujada de la inflació, significa un xoc considerable sobre la renda disponible de les famílies i sobre els costos i la competitivitat de les empreses. A més, per frenar la inflació, el Banc Central Europeu ja ha pujat els tipus d’interès i possiblement els tornarà a pujar, implicant un encariment important de les hipoteques i del crèdit a les empreses.

El panorama és complicat i els governs han mirat de pal·liar els efectes de la pujada dels combustibles amb baixades d’impostos o subvencions a la compra de benzina o de diesel. Però subvencionar l’energia quan s’encareix no és una bona política, és un pegat, potser necessari, però un pegat. La funció preus és donar senyals als consumidors i a les empreses. Si els preus pugen és millor ajudar directament les rendes de les famílies amb més necessitades que intervenir els preus. A més, part de les intervencions que s’han fet són regressives. En definitiva, la crisi ha evidenciat que els mercats energètics no funcionen bé. Més enllà dels pegats, s’ha de treballar a nivell europeu per a que, d’ara endavant, els mercats energètics siguin més eficients i no sigui necessari tornar-hi a intervenir com ara. Desenvolupar les energies netes és imperatiu.

@joanribastur

Compartir el artículo

stats