Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Albert Soler

La republiquetadel fru-fru

«Si alguna administració del món havia de dedicar-se amb afany a buscar eufemismes per a la masturbació, aquesta era la de Catalunya»

Per fi el Governet dedica esforços al que de veritat interessa als ciutadans, han trigat anys però finalment es guanyen el sou. El servei de consultes lingüístiques Optimot ha iniciat una campanya per posar nom a la masturbació femenina. Només cal parar l’orella en mercats, transport públic i bars, per adonar-se que no es parla d’altra cosa. Alguna cosa tindrà a veure en saldar per fi aquesta mancança, el fet de tenir de president del Governet un xaval en edat de descobrir el seu propi cos. És segur també que els ex-presos llacistes, ara que han vist com desapareixia el delicte de sedició, s’hauran sentit més relaxats i més lliures, i hauran pressionat el Governet perquè normalitzi aquest plaer solitari que tant bé aporta en situacions complicades.

El Governet, amb l’eina de l’Optimot, ha posat ja alguns exemples perquè les dones que no s’acontentin de masturbar-se i que tinguin també necessitat de pregonar-ho als quatre vents, sàpiguen on agafar-se, amb perdó. «Fer fru-fru», «jugar al parxís», «llustrar la perleta» són alguns dels suggeriments, dels quals es dedueix que el Governet pensa que les dones catalanes són totes idiotes. Dic les dones perquè la campanya va dirigida només a elles, pel que sembla els homes ja tenim el «fer-se unes palletes» i amb això anem que xutem.

Abans aquestes coses es feien sense necessitat d’esmentar-les, però ja no és així, ara el que es porta és parlar lliurement de tot, en especial amb els papàs.

-No em molesteu en una estona, que em tanco a la meva habitació a fer «ralet-ralet» - diu la nena fent servir una de les noves nomenclatures i davant l’estranyesa dels seus pares, tret que estiguin subscrits l’Optimot.

Si alguna administració del món havia de dedicar-se amb afany a buscar sinònims, més aviat eufemismes, per a la masturbació, aquesta era la de Catalunya. Aquí portem uns quants anys llustrant-nos la perleta a compte de la republiqueta, tancant els ulls i imaginant com se’ns ofereix, sensual i captivadora, perquè la posseïm. Era a l’únic a què podíem aspirar, a tenir-la en somnis. La realitat requeria unes capacitats que els dirigents llacistes ni tan sols fregaven. Va ser la republiqueta del fru-fru.

Compartir el artículo

stats