Cada dia construïm la societat del futur, amb les relacions que es van cosint entre els individus que en som part, uns amb els altres fins a formar un teixit invisible però que ens uneix a tota la resta. Amb les decisions que prenem quotidianament decidim com de cohesionada serà, el que acceptem i el que rebutgem conformen la duresa i flexibilitat de les fibres d’aquest teixit. Si cosim la nostra societat amb el fil gairebé indestructible de la solidaritat, aquesta serà sana, forta i cada vegada més igualitària. Si hi afegim els filaments de la justícia, els desequilibris tendiran a desaparèixer encara més ràpid.

Aspiram a construir un poble que es preocupa per tots i cada un dels seus membres, del primer a l’últim sense importar l’ordre d’arribada. La societat del benestar n’és una conquesta irrenunciable. Pels que creim en aquesta protecció i aspiram al repartiment just de la riquesa, els que en feim bandera, el més important és la gent i el primer objectiu, aconseguir que ningú quedi enrere.

Sense oblidar mai d’on venim, que ens dona la perspectiva necessària del camí recorregut, i ens ajuda a saber si anam en la bona direcció. I en això persones com Fanny Tur fan un servei impagable a la nostra societat. Com a responsable de l’Arxiu Històric d’Ibiza durant 35 anys, ens ha eixamplat la memòria i gràcies a la seva feina entregada hem recuperat passatges que corríem el perill d’oblidar. Recull el testimoni d’altres per aprendre dels nostres errors i esmenar-los, o per recordar els encerts.

Perquè avançar implica encarar els reptes i, sovint, equivocar-se. Ens fa falta gent valenta per provar-ho, per arriscar pel camí de la innovació. I és un orgull per a tots els eivissencs que un d’aquests pols de creació i experimentació estigui a la nostra illa. El Botánico Biotecnológico és un d’aquests indrets que, sense fer gaire remor, estan obrint nous camins que ens ajudaran a tots a trobar la sortida a problemes greus als que s’enfronta la nostra civilització.

En èpoques tan complicades com la que ens ha tocat viure, amb una pandèmia de la que encara no ens hem recuperat del tot, encadenada amb una crisi de pujada de preus i la falta de matèries primeres que ens tenalla per la guerra d’Ucraïna, és quan la qualitat d’aquest teixit es posa a prova. Quan veim si el resultat és prou espès com per resguardar-mos de la intempèrie, si les costures són fortes o si la roba ens estreny per alguna banda. Quan comprovam si estam a l’alçada.

I és per gent com la que integra la Associació Pitiüsa per a la Inclusió Educativa i Social (Apies) que podem dir que sí, que els que queden fora del cobertor que hem teixit entre tots són cada vegada més pocs. Perquè la feina de reivindicació i de suport a la inclusió que fan entitats com aquesta no només són encomiables. Són imprescindibles i els necessitam.

La seva acció social, la innovació, la divulgació i la reivindicació de la memòria són valors que hem d’admirar i encoratjar, que es mereixen un guardó. Així que l’enhorabona als nous premis Diario de Ibiza i gràcies per tot.