(Bells ulls anava besant
guaitadores d’alegres indrets
i de mi per breus instants.
Pep Costa, ‘Càntics incerts)
A l’acte, una mena de congrés cultural i familiar, sentimentalment efectiu d’homenatge al poeta Pep Costa aquest observador també emèrit de la realitat quotidiana el cridà l’atenció encara que de forma discreta la presència política i de polítics notables i coneguts. A tall d’exemple l’alcalde de Vila, Rafa Ruiz del Real Madrid però ell no és el culpable i a més tot un expert a l’hora de col·locar micròfons a un humilíssim servidor, Sofia Hernanz alegre, feliç i seductora, Pilar Costa, bella entre les belles, atractiva, excel·lent actriu de teatre en les glorioses èpoques de Pedro Cañestro, José Maria Costa, sempre amb aquest aire de savi distret i una mica anàrquic que el caracteritza, Estefanía Torres Sánchez, regidora/recaptadora d’impostos, vestida aquell dia de negre/negríssim que recordava per què no? a la mateixa i lorquiana Bernarda Alba. Lamentàrem dos absències, Pep Tur home de cultura, i Jean Serra ,poeta en exercici ara retirat al seu monestir particular i privat. Tota una colla doncs de ciutadans que permeteren veure, i és d’agrair, una sèrie de polítics -però també expolítics- interessats pel fet creatiu i poètic. D’altra banda, el sempre recordat Pep Costa, un temps dedicat a la política activa i de carrer, s’ho mereixia i altres coses més. Però la conjunció -afortunada- de personetes lligades a la nostra política amb el col·lectiu de poetes -tota una tribu difícil de controlar- em sembla magnífica i una repetició sovint seria de celebrar. L’acte, l’actuació dels seus principals intèrprets és de mencionar. Montse Rovira, Iolanda Bonet, Bartomeu Ribes, Dolors Planells i Toni Roca estigueren lògicament a l’altura de les circumstàncies. Poesia i política a la biblioteca de Can Ventosa -directora Fanny Tur- extraordinari. I fins la propera, amics meus i feliç cap de setmana tardorenc, temps de magranes cal no oblidar-ho.
