Som a primeríssimes hores del matí. El petit príncep des de Balmoral/Puig des Molins, el seu palauet privat d’hivern, l’altra el d’estiu és ubicat a Colònia però aquesta és una altra història, sintonitza el televisor i de forma adequada i un xic emocionant es prepara per no perdre fil per randa la retransmissió del funeral d’Elisabet II, Lilibeth en la intimitat conjugal i familiar. Li espera una esgotadora jornada. No és cada dia que enterram a una Elisabet segona qualsevol. Un servidor, humilíssim poeta emèrit, sense la devoció ni el pàlpit emocional de l’habitant de Balmoral/Puig des Molins.
No em vaig perdre cap imatge atès que a la cafeteria Artesans només projectaven i en sessió contínua la insuportable sèrie ‘Los 40 subnormales’. Aquests espectacles són extraordinaris i més suggerents que un congrés del Partit Popular encara que Feijóo recorda una mica Carles III. Evoco en el temps, ja fa molts anys un matí pletòric quan vaig voler ser testimoni de primera fila de la boda de la sempre inoblidable Lady Di. Perquè de l’enllaç Letizia i el Borbó parlaré en altra ocasió. Ara toca Lilibeth. A destacar de la cerimònia fúnebre l’aparició en escena d’un estrafolari personatge presentat com el gaiter de la reina. D’immediat connecto electrònicament amb el petit príncep. La pregunta és inevitable, aquest senyor és l’encarregat de tocar-li la gaita a la reina? «No ho sé» -em contesta- «parlaré amb l’Abadia de Westminster o amb l’arquebisbe d’Canterbury i ja et diré coses...». En relació a la foto familiar Juan Carlos I Sofia/ Letizia Felip VI, la seva interpretació la deixo en mans de periodistes d’esquerres. No és el meu cas. Jo sóc de Roberto Rosellini. Amén.
