Alcaldes, hotelers, trilers

Alcaldes -Rafa Ruiz per exemple-, hotelers -en peu de guerra -volen altra volta l’alcaldia de Vila, lògic i normal, tot és una qüestió d’interessos creats- improvisacions a la llum d’una lluna setembrina. Cau el sol a plom i a ferro. Escric, però, aquestes humilíssimes lletres a la tarda del dimarts i avui, dissabte ves a saber com estarà la cosa meteorològica. Mentre l’estiu assota la carn dels ciutadans (també però de les ciutadanes) i allò que un temps anomenàvem canvi climàtic es fa realitat mentre el Rajoy aquell deia allò de «tengo un primo que...». Improvisacions sempre necessàries a l’hora d’escriure aquests quatre mots per a lectors despistats que a la nit, quina calor, Déu meu, quina calor!, no podem dormir. Alcaldes en combat -és un bon alcalde, bon equip, bones regidores-, hotelers consten. La lluita i el combat, dreta/esquerra, en estat de tensió, guerra i nirvis a flor de pell. Asfixia el clima, la temperatura extrema i dura, la droga marca una tendència per tots els escenaris de les illes nostres, els creuers, una brutal pressió sense control arribem al port d’Ibiza carregats de turistes internacionals enlluernats per una propaganda fàcil i tòpica a la recerca de «la Ibiza màgica’, que al lloc d’origen alguna agència immoral els hi ha vent i, tal vegada, a preu d’oferta, sense comptar, però si, l’ètica del triler segons en informa de manera molt documentada l’amic Xescu Prats, un personatge sempre a primera línia de foc a l’hora de disparar, i dispara ja ho crec que dispara a fi i efecte de donar al blanc perfecte de la diana. Magnífic, company, magnífic..