Opinión | Temps de magranes

Kansas City

Quina passió Kansas City mentre el fiscal del districte no troba proves per condemnar el fugitiu. Les cartes arriben tard i la vaga d’empleats de l’estat es generalitza. No hi ha pastissos de poma creïbles i els crèdits a curt, mitjà i llarg termini són pitjors que una simfònica malgrat que els helicòpters suren devora la central nuclear del Tractat de l’Atlàntic Nord. No és possible, amor, dolça estimada, perquè la gent, la faldilla i la roba interior ‘Warner’s’, és clar, belluguen els seus clams per un poble de silencis. Kansas City, el cotxe número 22 que porta la mort al seient, la creu roja, el capità d’infanteria que masturba ocells, el canó i la pistola. La sang. Esclata sovint Kansas City quan l’àngel exterminador treu l’espasa i assessina al governador de l’Estat. Niàgara, Santa Agnès de Corona, l’encís de Martorell, el trànsit, el palpit de l’Arxiduc Lluís Salvador. Noms, morts,records, estades,presències.

El bell estiu,un suicidi inesperat,la copa de vi rompuda, els Sants Innocents... Llavors el film meravellós de la nostra vida. I la cambra oberta per on gemega la dona anomenada Marie-Hélène. Devastació immensa de Kansas City prop d’allò que el vent s’endugué. S’inicia l’estiu a Milà. Visitarem la tomba de Luchino Visconti. Després tornar a Kansas que la ciutat, el lloc, l’indret és auster i les taronges de Grècia cremen i palpiten com l’hort de Getsamí i el record d’Anna se’n va a cap a l’illa de Menorca, l’illa que qualsevol dia fou un somni megalític. Més endavant tornarem a Kansas City.

Suscríbete para seguir leyendo