El Vuit d’Agost, dia central de les Festes de la Terra, és una jornada de celebració que la ciutadania d’Eivissa ha recuperat plenament, després de dos anys molt complicats per mor de la pandèmia. Eivissa mereixia tornar a celebrar amb normalitat i sense restriccions les seues festes i tradicions, que són l’essència del poble, i compartir amb alegria tot allò que ens uneix i que ens defineix com a societat. Enguany tenim, per tant, molt a celebrar, però sense oblidar-nos de totes les persones que han patit més directa o indirectament les conseqüències més dures de la pandèmia, a qui hem de seguir tenint molt en compte.
El Vuit d’Agost és també una jornada de reivindicació del poble d’Eivissa, en què rememoram les nostres arrels i les projectam cap a les generacions futures, manifestant els nostres desitjos de com volem que sigui la nostra illa en els pròxims anys. En aquest sentit, una qüestió que s’ha posat de manifest durant de pandèmia, és la fragilitat de la societat i de l’actual model econòmic, així com la necessitat de reforçar els mecanismes públics que ens ajuden a superar les dificultats, per complicades que siguin.
Efectivament, durant la crisi de la Covid-19, en el marc d’Europa, el Govern d’Espanya i de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, directament i a través dels consells insulars i dels ajuntaments, varen desplegar tot un sistema de protecció de la salut, dels llocs de feina i de les activitats econòmiques, amb una mobilització de recursos públics de l’Estat i de la Unió Europea com mai havíem vist i que encara arriben en forma d’inversions i d’ajudes públiques, que ha permès el conjunt de la societat afrontar de manera solidària i justa una crisi sanitària i socioeconòmica que no tenia precedents en la nostra història recent.
En el present més immediat, la necessitat d’unes institucions democràtiques fortes, al costat de la gent, continua sent molt important. Sortim de la crisi de la Covid-19 i entram en una crisi de preus i de l’encariment de l’energia, provocada per una situació dramàtica i terrible de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Ens hem de sentir molt orgullosos i orgulloses de la solidaritat mostrada pel conjunt de la ciutadania d’Eivissa amb el poble ucraïnès, des del primer dia de la guerra, amb una mobilització emocional, personal i de recursos en suport a aquest país, víctima de la pitjor de les injustícies. Però en els pròxims mesos, és molt possible que la crisi de preus derivada d’aquesta guerra continuï afectant la nostra illa i el conjunt del país i d’Europa. És per això que es tornarà a posar de manifest la necessitat de governs forts i al costat de la gent, amb mesures que ha començat a desplegar el Govern d’Espanya d’estalvi energètic i de bonificacions econòmiques per pal·liar l’increment del preu del combustible. A la nostra illa, el conjunt de la ciutadania ha d’estar preparada per afrontar aquesta i futures crisis que poden venir.
En els últims anys s’ha demostrat que, sense unes institucions compromeses en ajudar les persones que més ho necessiten, les dificultats haurien set molt més extraordinàries. Hem de continuar lluitant per l’Eivissa que les generacions anteriors varen construir, no sense esforç, fins a arribar on som ara, i que tant ens ha ajudat quan més ho necessitàvem. Per seguir construint una Eivissa encara més solidària i igualitària, i que generi benestar per a totes les persones sense exclusions. Per aconseguir-ho, hem de continuar reforçant els recursos públics de l’estat del benestar: amb la sanitat, l’educació, l’atenció social, l’habitatge, les polítiques d’igualtat i la resta de serveis públics, com el transport.
Quant a model econòmic i territorial, hem de continuar avançant en un turisme més sostenible i combatre les activitats d’excessos, descontrol i intrusisme. S’han de prendre mesures valentes i de reducció dràstica de places turístiques, perquè el creixement il·limitat que hi havia hagut fins ara ha acabat tenint repercussions negatives damunt dels recursos naturals i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania. L’actual moratòria de places, aprovada enguany pel Govern de les Illes Balears, ens permet replantejar els límits a la nostra illa, que encara podria créixer en 9.000 noves places, si no prenem la decisió contundent de retallar aquesta borsa.
En aquest procés de revisió del model turístic, que s’ha de fer durant el període màxim de quatre anys que preveu la moratòria, a Eivissa tenim l’oportunitat de definir quin turisme volem: si volem continuar amb un model de creixement i esgotament dels recursos de la nostra illa, o si apostam definitivament per la qualitat, la sostenibilitat i la defensa del medi ambient.
Són qüestions i reptes que no podem defugir, perquè d’ells dependrà l’illa que ens espera en el present més immediat i en els pròxims anys. Estic convençut que la ciutadania de l’illa prendrà el camí més correcte, que està preparada per fer front a qualsevol nova etapa de crisi i de dificultats que pugui tornar a venir, i que durant molts d’anys continuarà celebrant l’orgull i el sentiment d’estima per la nostra Eivissa.
Molts anys i bons!
Josep Marí Ribas | Secretari general de la Federació Socialista d’Eivissa (FSE-PSOE)
