Mentre l’Emèrit oferia un dels gran espectacles de pornografia i obscenitat dels darrers anys i amb l’aprovació total -més pornografia, més obscenitat -del Partit Popular, a Madrid, recordau la capital de todas totes las Españas, Isabel Ayuso de Perón demostra que no és més ase perquè no entrena, aquí, a les illes nostres, no sabem el que passa a la resta del territori, iniciàvem el comiat del mes de maig, mes de les flors i de les esperances crematístiques, Les previsions turístiques obren el clamor per una temporada sense dubte fastuosa que passarà a la història. Després d’anys de silenci i patiment, el sol una vegada més ens il·luminarà de forma àmplia i generosa. La discoteca és un clam, els bars i les cafeteries una festa, els llocs de menjar i beure -recomanaria Els Artesans- desborden alegria i felicitat, els anomenats - haurien de prohibir-los- beach-clubs consumint territori, dia a dia, nit a nit amb música mediocre. És el moment, després de tants anys de tristesa i misèries, de les cites i del retrobament. Somriures d’una nit d’estiu, com diria un Ingmar Bergman inspirat en el sempre venerat William Shakespeare. L’espectacle està servit. Platges obertes amb dones despulles amb llicència eclesiàstica, suor humida, aferrissosa que tortura la pell, i el sentiment també. Tancada l’escenografia pandèmica i fins nova ordre aquesta gran obra de teatre popular que és i signica la canícula ha obert la porta del plaer. Tot fet i tot per fer. I fins l’octubre, temps de tardor, magranes i sobrassades al foc amb vi de la terra. Més enllà de casa nostra la guerra continua dins un clima de sang i perversió humana. Galícia, Madrid -el Madrid del PP per precisar-i l’estiu; pornografia obscenitat. Continuarà.
