Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Vicent Marí

La crisi de la sanitat pública d’Eivissa

Les darreres notícies conegudes arran la situació de la sanitat pública d’Eivissa són extraordinàriament preocupants i estan al darrere de la lògica alarma social que s’ha creat entre els ciutadans de l’illa.

La situació del departament d’oncologia és malauradament la punta de l’iceberg d’un problema davant el qual el Govern s’està demostrant incapaç de donar respostes, malgrat tenir el pressupost més elevat de la història, el que posa de manifest la manca de capacitat de gestió. La realitat és que en lloc d’avançar, retrocedim de forma escandalosa. Només hi ha un oncòleg a jornada completa i encara ens hem de felicitat i donar gràcies al fet que es va aconseguir retenir-lo in extremis el dia que acabava el seu contracte, ja que havia anunciat la seva marxa.

El Govern ha vist com es desmantellava el servei d’oncologia d’Eivissa i ha estat incapaç de reaccionar. El trasllat de professionals des de Mallorca no és una solució.

L’alarma social no només és fruit de la falta d’oncòlegs, tenim, malauradament, més especialitats al límit: pediatria, traumatologia, el servei de salut mental infradotat, amb una unitat de patologia dual molt necessària, entre altres mancances i al·lergologia sense al·lergòleg. Són altres exemples molt preocupants al darrere del drama de la sanitat pública a Ibiza.

La situació de les llistes

d’espera per a consultes d’especialistes i per a intervencions quirúrgiques és la més dramàtica de la història. Estan molt per damunt de la mitjana balear, el que suposa la constatació que els eivissencs són ciutadans de segona pel Govern de Francina Armengol, sense que els representants eivissencs dels partits que el conformen hagin estat capaços d’aixecar la mà per posar fi a una discriminació del tot inacceptable. I el que és pitjor, en lloc de millorar empitjora: per poder veure un especialista, un eivissenc ha d’esperar gairebé tres mesos, un mes més que la mitjana balear, i per ser operat gairebé mig any, dos mesos més que a la resta d’illes. Hi ha patologies que no poden esperar i davant les quals un diagnòstic ràpid i un tractament a temps pot ser vital. Això no va de política, ni de reivindicacions partidistes, va de salvar vides.

Els metges d’Atenció Primària d’Eivissa són els més saturats de tota Espanya, amb entre 2.000 i 2.200 pacients, xifres que impossibiliten una atenció sanitària de qualitat. A més, hi ha una alta rotació de professionals, com a conseqüència de l’excés de càrrega de treball i d’altres factors com la falta de l’equiparació de la indemnització de residencia amb els professionals de Canàries i l’exigència del coneixement del català com a requisit en lloc de mèrit, com defensa el Partit Popular. Aquesta rotació i la manca de temps per a cada consulta impedeix la confiança bàsica entre metge i pacient.

Els eivissencs no volem ser més que ningú, però tampoc volem ser menys que els altres. No ens mereixem tenir una atenció sanitària pública pitjor que la que reben els ciutadans de Mallorca i Menorca i, per això, demanam a la presidenta del Govern mesures reals a curt, mig i llarg termini per posar fi a aquesta inacceptable discriminació.

Els recursos de la conselleria

de Salut no han deixat de créixer als darrers anys mentre la situació de la sanitat pública eivissenca no ha deixat d’empitjorar. És difícil d’entendre que amb més recursos que mai, els eivissencs estiguin pitjor tractats que mai.

Hem donat suport, i en donam, a les reivindicacions dels professionals sanitaris que reclamen l’equiparació de la indemnització de residència amb els professionals de Canàries, perquè és de justícia i imprescindible per començar a donar-li la volta a la crisi sanitària que vivim. És una mesura absolutament imprescindible per poder fidelitzar els metges i poder fer més atractives les places per poder-ne incorporar de nous i cobrir totes les places vacants i les que és necessari crear.

Hem de cuidar als professionals en lloc de maltractar-los com ara per donar-li la volta a la situació.

Compartir el artículo

stats