I per sant Jordi li regala una rosa embolicada en un paper de plata..». Més o menys així cantava un temps -i ara també, i ara també- aquell adolescent, aquell noiet del Poble Sec anomenat Joan Manuel Serrat quan en arribar la diada d’avui, diada del llibre, homenatjava la figura, l’ombra i la realitat d’uns vells amants que al llarg dels anys mostraven la seva fidelitat amorosa i per això res millor que lliurar a la dona de la seva vida una rosa fresca, plena d’olor i vitalitat, encara que cal recordar que els amants joves siítenen dret a rebre la mítica flor de sant Jordi. Per exemple, avui mateix quan els llibres i les flors surten alegres i feliços a conquerir el carrer, la plaça, l’entorn humà que vol i desitja fer honor al sant patró dels llibres i de les roses. Sant Jordi, cal no dubtar-ho, és una de les fites essencials de l’any. Ho té tot, abril, sant Jordi, la literatura -tota la literatura- el festival de les lletres i la primavera que enguany sí ha volgut ser i de veritat la primavera clàssica de tota la vida i que darrerament, qüestions del canvi climàtic cada any que passa més i més amenaçador, irregularitat del temps i de les plujes, vent de tota mena, clima de difícil control, incertesa meteorològica i tot allò que de sempre ha caracteritzat l’estació més inestable de totes les estacions. Però és sant Jordi i cal esperar un dia obert, clar, lluminòs, amb la gent al carrer i, com a mínim, un llibre sota el braç avui que hi ha descompte. Aconsellaria una trilogia imprescindible a càrrec d’una autora radical i catalana, Eva Ballester: ‘Permagel’, ‘Boulder’ i ‘Mamut’.
