Opinión | Temps de magranes

Alegría

«Dits d’ungles esqueixades/del terrat despentinen/prims cabells. Per la boira/de freds carrers, imatges/amb galtes on lluïa/a la claror dels ciris/parat vidre de llàgrimes...».

Salvador Espriu, ‘Setmana Santa’

Alegria, encara que continguda, i felicitat sense passar-se que la cosa encara està difícil i ens falta una ploguda. Però alegria i felicitat en funció -i honor- d’una temporada turística que la setmana vinent, setmana santa de dolor cristià, inicia la seva odissea després de dos anys d’incertesa i melangia al carrer, el primer dels quals fou oració i tristesa dolorosa i el darrer, la temporada passada en milloria discreta i en certa mesura d’esperança cara al nostre futur turístic ara a un cop de pedra. Però la Setmana Santa, no sé si a l’estil espriuà és a tocar. Cal recordar que demà diumenge Jesucrist entrarà a Jerusalem i la traca -Setmana Santa no deixa de ser una traca mica valenciana- llençarà al sol de primavera els primer dels seus coets. I set dies després, altra cop diumenge, l’èxtasi que tota resurrecció comporta. Mentre, al llarg de la setmana el turisme, el viatger, l’home i la dona que visita nous indrets i ciutats farà del dia de cada dia, una festa. Després d’unes aigües valentes i necessàries, el sol potent i de força serà l’estrella de la reunió, del ball, de la convocatòria. Atmosfera neta i clara que ens anuncia en forma de declaració de principis les excel·lències de la temporada turística que els més optimistes volen perllongà fins el novembre i així, recuperar, de mica en mica, el temps -i els sous- perduts.

Suscríbete para seguir leyendo