Similitud geogràfica d’un espai que ens porta al caos del caos.. ¿Tens, però, avui dos cèntims d’esperança mentre poc a poc pujes l’escala que sempre et porta a un exterior trist i de bruma?. Pulsió, tensió encoberta, coartada davant l’àmbit, a l’escenari del crim i del assassinat. Excelsitud, glòria i esplendor, finalment misèria a l’hora que aquest home i aquesta dona...Anys i panys. Dolor i sentiment del vianant per la ciutat alegre i feliç, descoberta de la sang, agosarada temptació. ¿És infinita aquesta mena de de frenesí que ara em bull per l’interior?. Malgrat tot, tot és qüestionable, l’amor fent giravolts en temps de magranes i anatomia quotidiana dels fets concrets i precisos, a la pregària necessària, la criminalitat a l’hora que m’és m’estimo; a la sortida de l’alba i el teu cos que ofereix nirvi, espectacle llençols nets. Aquest home i aquesta donja ara amb un despull incert volen ser, en clau amorosa metamorfosi mediterrània, fragilitat del vidre trencadís, tremolor a flor de pell i les mans (sempre les mans) a la recerca del paper en blanc, obrir el llibre per les pàgines centrals. Llavors el vent contingut, sexe sota la pluja, ambivalència que avui mateix i en contra del que en un principi es podria pensar marxarà a Praga. A Praga de vacances, lleuger aire sobre el riu important, i seriós, les velles cases de la localitat i l’ambigüitat imprecisa d’unes gents i d’uns paisatges abocats sobre el balcó immens i atlàntic, depredador i carregat de colors al vol eteri, per exemple, un més, uns dies d’abril. Tot just de l’abril d’ara mateix.
