Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

372c1cd1 2b70 42b0 b1cd cf3dcbf0324a

Ulisses a la Xanga

Joan Ribas Tur

Guerra a Ucraïna

S’ha d’aturar Putin. S’ha d’acabar la carnisseria russa a Ucraïna. He calculat que si repetís aquestes dues frases 74 vegades ja tendria l’article d’aquesta setmana. I seria un bon article. És possible que algun lector una mica estricte el trobàs massa esquemàtic, però seria un article clar, fàcil de llegir, fàcil d’entendre i amb un missatge unívoc i clar. Però com que s’ha d’escriure alguna cosa més, som-hi.

Els filòsofs, els historiadors, els economistes, tots, ens passam la vida explicant lleis i teories de diversos autors, quan un dels pocs autors encertats i incontrovertibles passa com si fos un acudit. Es deia Edward A. Murphy Jr. i la seva principal contribució es pot escriure darrera una targeta d’autobús: “Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.” I déu ser així, perquè, encara no recuperats del tot de la crisi de 2008, va arribar la pandèmia i ara, a punt de complir dos anys de la pandèmia, arriba la invasió d’Ucraïna per la Rússia de Putin. Una guerra entre països amb equips de futbol que s’enfronten a la Champions League. Una guerra a tres hores i mitja d’avió de casa nostra. Una guerra de la que tots coneixem afectats, amics ucraïnesos, russos o d’altres països de l’Est que pateixen molt aquests dies per la seua terra i les seues famílies. Una guerra els refugiats de la qual arriben i arribaran a casa nostra, i els seus nens aniran a escola amb els nostres fills.

Una guerra a Europa, perquè Ucraïna i Rússia són Europa, sempre han set Europa. Una cosa diferent és que vulguin o puguin ser admesos als clubs europeus. La geografia i la política no són el mateix. De fet, Ucraïna voldria entrar a la Unió Europea i a l’OTAN. Rússia no només no vol, sinó que defensar-se de l’occidentalització d’Ucraïna és l’excusa que ara dona Putin per bombardejar-la. La revolta de l’Euromaidan de 2014 protestava contra el govern pro-rus i demanava un acostament a la Unió Europea. Rússia és Europa, almenys una part de Rússia és Europa, però Rússia no és Occident, no comparteix els valors occidentals de llibertat política i econòmica, diversitat i pluralisme d’opinió. De la mateixa manera que Japó, Austràlia o Nova Zelanda no són Europa, però són occidentals perquè comparteixen els valors occidentals. A Rússia torna a imperar la repressió de la dissidència, el militarisme i la sospita contra els estrangers occidentals. La Rússia de Putin no pot admetre a les seves fronteres estats lliures amb democràcies liberals establertes i vol un cordó de països més o menys controlats per Rússia com tenia en la guerra freda. Putin té una nostàlgia nacionalista amb ambicions de reconstrucció imperialista que per a alguns l’acosta fins i tot més als tsars que a Stalin.

Ara Putin intenta que Xina li doni suport. Ja veurem, perquè Xina té la seua pròpia pugna geopolítica i tecnològica amb els Estats Units, però Xina té clients a tot el món i lliurar comandes en temps i forma als teus clients és incompatible amb un món encès per guerres i conflictes. Qui no s’amaga d’admirar molt a Putin és Donald Trump. Trump admira a Putin perquè els dos van de mascles alfa i Putin és una miqueta més jove i musculat i sobretot, a Putin a Rússia no li porten la contrària, com a ell que va perdre les eleccions, i va ser substituït per Biden, tot i no acceptar el resultat i intentar fins a últim moment quedar-se a la Casa Blanca. Putin fa més de 20 anys que mana i sembla que té corda per estona si no el tomben des de dins. A més de Trump, els amics o socis de Putin a Europa son els partits d’ultradreta: Marine Le Pen a França que, just en començar la invasió, va haver de passar per la trituradora de paper un milió i mig de programes electorals amb una foto d’ella i en Putin com a il·lustració principal. Matteo Salvini a Itàlia que no fa tant es feia fotos amb una samarreta de Putin. I el Vox d’Abascal a Espanya, que comparteix amb Putin el menyspreu per la pluralitat i la democràcia i enyora l’home fort que ho arregli tot a bufetades.

La guerra a Ucraïna suposa un repte immens de solidaritat i responsabilitat per a la Unió Europea. Una Unió, que en el passat ha fallat i no ha fet res per aturar Putin quan era evident que no respectava els drets humans. La Unió Europea ha tolerat Putin, segurament atrapada per necessitats energètiques. Ara hi ha la consciència que no pot tornar a deixar-ho passar. S’ha pres mesures polítiques i econòmiques i s’està mirant de collar l’entorn de Putin, uns oligarques que s’han fet immensament rics apropiant-se de recursos clau, petroli, gas, alumini, etc. I que passegen les seves fortunes pel món en megaiots.

A Espanya la reacció contra la guerra és molt tèbia si la comparem amb les manifestacions contra altres guerres no fa tant. No només no hi ha hagut grans manifestacions, sinó que una part de l’esquerra no entén la magnitud de la tragèdia i s’oposa a ajudar a Ucraïna amb tot, també amb ajut militar.

Tornem-hi: s’ha d’aturar Putin. S’ha d’acabar la carnisseria russa a Ucraïna.

@joanribastur

Compartir el artículo

stats