Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Joan

Llistes obertes

De tant en tant (molt de tant en tant), tímidament (molt tímidament), com demanant perdó (molt de perdó), algú treu als mitjans de comunicació el tema de la reforma electoral. I, encara, de vegades, posa l’accent en la qüestió de les llistes obertes. Debatre sobre l’aprofundiment democràtic pens que sempre és positiu. I el sistema democràtic, el menys imperfecte dels sistemes polítics, pot ser reformat contínuament, de manera oberta, per millorar-ne el grau de qualitat. Qui pensi que el sistema està tancat i és perfecte no ha entès que vol dir exercir els drets democràtics. La transformació constant, el canvi i l’adaptació a les noves realitats formen part de l’aprofundiment democràtic a què feim referència.

Fins avui, al Regne d’Espanya impera una monarquia parlamentària (en què formalment tot es democràtic, excepte, probablement la monarquia mateixa, que no sabem si compta o no amb el necessari consens social), amb un sistema de partits polítics amb llistes tancades. Algú n’ha dit partitocràcia, i no li falta raó a l’hora de fer servir el terme. Si no fos... Si no fos que, a més de viure en una partitocràcia, vivim en una dicastocràcia (govern dels jutges), que encara embolica més el perfil democràtic de la nostra societat. Especialment si tenim en compte que aquí, als jutges, contràriament al que ocorre en algun altre lloc del planeta, no els escollim democràticament, sinó que ho són de carrera, per oposicions. I que després pugen o baixen dins un sistema tancat que s’alimenta a si mateix.

Però bé, aquesta columna d’avui no va de jutges sinó de partits. El sistema de llistes tancades fa que els partits funcionin amb un engranatge que promou l’actitud d’individus submissos a la cúpula, més atents al que passa en el si mateix del partit que no al devenir de la societat. Que té més en compte, a l’hora d’actuar, la voluntat dels dirigents del partit que no la voluntat dels electors (a qui, almanco teòricament, es deuen els càrrecs públics). Ara bé, moltes vegades s’escull una determinada persona per fer part d’una llista electoral perquè es pensa que té ganxo, que pot captar vots, o, senzillament, que és competent per a allò que hom pretén que se la triï. Per tant, el factor humà, encara que pugui semblar que no, també hi compta. O hi hauria de comptar.

Si hi hagués llistes obertes, els resultats electorals que s’observen actualment serien diferents? Probablement no gaire. Però, les persones que tenim al capdavant (o en posicions secundàries) a les institucions, serien les mateixes? Probablement no. En un sistema de llistes obertes, pot sortir escollit el número deu d’una llista electoral (si hi ha més de deu llocs a repartir), però no sortir el número dos. O el número u. Surt aquell que té més creuetes al costat, entre allò que trien els votants. D’acord amb el seu criteri, i no amb el criteri del partit polític, a l’hora de confeccionar la llista.

El sistema de llistes obertes li treu pes a la cúpula de cada partit polític i augmenta la responsabilitat de cada càrrec electe davant els seus votants. Així, els candidats que surten elegits, en un sistema de llistes obertes, han de donar compte amb més intensitat davant els electors que no davant els dirigents del partit, perquè al cap i a la fi el seu futur polític dependrà més dels primers que no dels segons. En el sistema actual, ocorre exactament el contrari. I planteja una tipologia de problemes diferents dels que ens trobaríem, per realitzar eleccions, en un sistema de llistes obertes.

Per exemple, què ocorre quan la consciència d’una persona elegida (o les seues idees) xoca amb el que preconitza el partit pel qual ha estat elegida? Actualment, la cosa se sol saldar amb la dimissió de qui dissenteix del partit. A tu t’han elegit perquè anaves en una determinada llista electoral (tancada). Si no estàs d’acord amb l’actuació dels que van sota aquestes sigles, no tens més remei que deixar-ho estar. Aquesta és la teoria més corrent. Però, si tenim en compte que a tu se suposa que també t’han posat a la llista per la teua trajectòria, per les idees, per l’activisme social o pel que sigui, també tens un valor com a individu. I, per tant, almanco en certa mesura, també t’hi podries rebel·lar. En qualsevol cas, la qüestió pot ser subjecta a discussió, i es poden esgrimir raons en un sentit i en el contrari. Però no hi hauria cas, en un sistema de llistes obertes. En cas de dissentiment entre l’electe i el partit, l’electe podria continuar mantenint les seues responsabilitats, perquè hauria estat elegit en un sistema en què l’elecció no depèn fonamentalment del lloc que ocupi a la llista, sinó del fet que els electors li hagin marcat la creueta. O el que sigui que s’usi per identificar-lo.

En un sistema de llistes obertes, els polítics catalans no serien tan submissos als dictats estatals (fruit de la repressió i del xantatge), no hi hauria tants buròcrates fent de polítics (arreu) i na Claudia Cotaina continuaria sent regidora a l’ajuntament d’Eivissa.

Compartir el artículo

stats