Ases, cavalls, ocellets -també/també les sargantanes de l’amic Sebas ara de viatge a santa Eulàlia- avui, dissabte de gener, impacients i nerviosos esperen como qui espera l’aigua de maig el seu dia solemne i especial que d’aquí a menys de 48 hores es farà ferma, rotunda realitat. I als anomenats animalets s’hi podrien afegir, xais, cabridets, galls, gallines, moixos i altres gats de l’ample paisatge que configuren la nostra zoologia tan concreta com vertadera. La raó d’aquesta impaciència, d’aquest nirvis està en funció de la festivitat, la seva festivitat ,del 17 de gener, sant i patró de tots els animals del món, almenys del nostre món cristià/occidental que per altres terres i conreus lluny d’aquí no sabem si també celebren alguna cosa. Nosaltres si ho sabem i organitzam la gran festa popular que lògicament tindrà els seu centre vital i neuràlgic a sant Antoni de Portmany, aquest dilluns en festes fins un no parar sempre i quan respectin -seran respectuosos-, ja ho comprovaran tots vostès- les normes, els horaris a fi i efecte d’ubicar-se a les altures d’unes circumstàncies llargues i doloroses y lo que te rondaré morena en paraules del castís de tota la vida. Molts anys i bons amics de Portmany...!
