En aquest instant

En aquest món embogit en què estam submergits, no pots trobar ni un sol minut sense que t’assaltin remors, imatges... tot una allau d’impactes visuals i sonors que no tens temps de pair. Un bombardeig continu d’informacions, útils e inútils, imatges i continguts que t’arriben per totes les pantalles que tens al teu abast: mòbil, ordinador, tauleta, televisor, que omplen les nostres vides d’interferències que pareix que tenen com a únic objectiu no deixar-te gaudir d’aquest instant.

És ara més necessari que mai escapar d’aquest món esquizofrènic i deixar-se portar per les suaus brises de llevant fins als estanys de ses Salines, pel camí polsegós i pedregós que els voreja. A poc a poc mentre vas creuant el pla tenyit de blaus empresonats dins d’aquells tancons mil·lenaris que reflecteixen la llum que juga amb les mil cares dels cristalls salins, fent que les muntanyes de sal llampurnegin com a pedres precioses, et vas endinsant en els teus pensaments que venen i van com un mar embravit. Ara les turbulències ja no són exteriors, s’estableix un diàleg intern que no vol aturar.

Per això m’agrada aquest passeig que et porta, al final del camí, a la platja des Codolar on, assegut a la vora de la mar, als teus peus els còdols componen un fantàstic i colorista puzle impressionista i quan aixeques els ulls et trobes al davant dels blaus: els blaus marins, clapejats per turqueses, de la mar que es fonen a l’horitzó amb els blaus cels difuminats per la boirina que se’n porta el llevantol.

Allí assegut, m’agrada la solitud que em permet per un instant que les aigües turbulentes, la mar embravida de pensaments que venen i van, es vagi calmant. Tanc els ulls i respir sua i profundament. El jo racional, el de la intel·ligència, el del pensament: el del cap, va deixant pas al jo profund, el del misteri, de las emocions: el del cor, i es va endinsant lentament fins que ja no hi ha res més. Una gran esfera de llum blava o violeta que ho envolta tot em protegeix, es respira una profunda pau i s’omple de l’alegria innata del cor. És en aquest punt del viatge en el qual puc recuperar per un instant la meua vertadera essència, mentre a l’horitzó el cel s’emmiralla dins la mar.

Este segundo no vuelve

Ni este, ni este

Este segundo no aporta

Ni este, ni este

Tic tac, tic tac

Que se pasa el tiempo

Que se va la vida

Que solo es un momento

És un segon que no compta

És l’aire i no compta

Em sents molt a prop

En aquest instant

Això és el que és la vida

Passa per davant

Bonic en aquest segon

En aquest instant.

(Este segundo, Alejandro Sanz i Judit Neddermann)

Suscríbete para seguir leyendo