Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Joan

El cunyat epidemiòleg

De la terminologia hispànica, molt florida en determinats aspectes de la interacció social, la llengua catalana -més tirant cap al món carolingi- n’ha recollit el terme ‘cunyadisme’ per referir-se a allò que fan els ‘cunyats’ (com a estereotip, no com a mera relació de caire familiar més o manco accidental). El ‘cunyat’, en aquesta terminologia neologística, és un individu que ho sap tot, que parla de tot, que està informat de tot i per a tot té una recepta, i que, a més, es prodiga en el dubtós art de la verborrea sense fonament. És l’individu inevitable en les trobades de la família extensa, en els dinars o sopars a la siciliana, en què algú ha d’intentar captar l’atenció de tothom, encara que sigui a través de les estratègies més estultes i molestoses per al conjunt de la gent que comparteix taula i mantells.

Idò bé, aquesta casta d’individus van canviant de professió in pectore, segons van canviant les coses que ocorren en el si de la societat. Al dinar de Nadal de 2017 el ‘cunyat’ era un expert en qüestions legals. Sabia quants anys li podien caure a no sé qui, on es podia perseguir no sé qui altre, quina era la millor estratègia per empurar-los bé, etcètera. Si li queien simpàtics els uns podia admirar els espanyols de les togues i si li queien simpàtics els altres admiraven els advocats defensors, que sí que tenien arguments per a tot. L’individu en qüestió mai no havia llegit un llibre de dret, però tenia fonaments per parlar de dret constitucional, de dret internacional, dels fonaments legals dels principals tribunals europeus, de les fonts d’on beu el dret espanyol i, si molt l’apuraven, et podia donar una lliçó extra de dret foral eivissenc i deixar-te amb un palm de nas.

Avui, amb l’ajuda de les xarxes socials i d’internet, el ‘cunyat’ ha esdevingut un epidemiòleg amb més raons que els seus homònims d’Oxford. En bona part s’inspira en tota aquesta gent que, potser amb un títol de periodisme a la butxaca (en el millor dels casos), o, senzillament, amb la làbia que li permet de desenvolupar-se bé en públic, es dedica a parlar, dia sí dia també, a les tertúlies televisives o radiofòniques, sobre la pandèmia que sembla que ara es troba a la sisena onada. Mentre aquests es dediquen a pontificar sobre allò de què no tenen la més remota idea, les xarxes s’omplen de tota casta de gurús, metges intrusos, naturistes de tota casta i condició, especuladors nats, paracaigudistes dins la desgràcia, i un llarguíssim etcètera, que t’expliquen amb pèls i senyals tot el que has de fer (i tot el que has d’evitar fer) per assegurar la teua salut i posar-te un bon escut davant la pandèmia. A les xarxes s’hi pot trobar de tot: des de la idea d’elevat contingut científic que si et posen la vacuna t’inoculen el 666, és a dir, el nombre de la Bèstia, perquè l’apocalipsi és a tocar i al cel hauran de triar d’alguna manera entre els bons i els dolents, fins als que et recomanen posar-te dosis de lleixiu per l’anus per netejar el teu interior. Si els teus budells fossin una vitroceràmica, t’hi proposarien alguna cosa per rentar aquests estris per insuflar calor a olles i paelles.

En aquest paper, em vull limitar a subratllar un fet que crec que, en el moment en què vivim, sens dubte difícil, resulta important de tenir en compte: el soroll ambient impedeix que ens arribi amb naturalitat la comunicació científica més seriosa. Hem llegit que la variant òmicron del virus SARS-Covid-19 és més contagiosa que no la resta de variants (fa poc es parlava de la delta, i així anam resseguint tot l’alfabet grec), però que resulta menys letal. Que la gent se’n mor menys perquè, encara que contagia molt, sembla que és més fluixa. Això, si ara féssim una enquesta entre la gent del carrer, estic ben convençut que és el que ens diria la majoria. Perquè ha corregut per internet i per les xarxes socials com la pòlvora (supòs que per amollar-hi una mica d’esperança). Però no he sentit cap epidemiòleg (amb títol homologat per una universitat) que ho afirmi: ben al contrari, allò que hem escoltat a diversos mitjans de comunicació és que no hi ha encara dades suficients per poder afirmar si la nova variant és més o manco perillosa/mortal que les anteriors. Que encara no ho sabem. I, davant els que ho saben tot, també diuen que no sabem del cert com es comporta. Que necessitarem segurament uns mesos per poder-ho dir amb un minim de fonament científic. Quan aquest mínim de fonament científic existeixi, emperò, les idees difoses pels ‘cunyats’ i d’altres especímens ja hauran fet forat en la cervellera de la gent. I l’evidència científica passarà a ser poca cosa més que pura bruixeria.

A l’hora d’escriure aquest paper encara no sabem com aniran les restriccions durant les festes de Nadal, depenent de com es vagi comportant aquesta sisena onada, i de la por que tenguin els governs a enfrontar-se amb l’àmbit socioeconòmic. Segons com, molta gent s’estalviarà el bany de ‘cunyadisme’ propi dels festivals d’aquesta època de l’any. 

Tant de bo aquest estalvi fos la porta a destriar el gra de la palla, entre tot el soroll que ens arriba.

Compartir el artículo

stats