Novembre, tal volta no sigui el més popular entre els mesos de l’any; encara que comenci amb la llepada dolça dels panellets de Tots Sants; el dia següent, el dia dels morts, ens recorda que venim a aquest món de pas, com ho fa cada any l’estiu, que per aquestes dates es resisteix a morir d’una mort dolça, i ho fa escapant a trons i rebats, entre danes i medicanes. L’estiu a les Pitiusas s’allarga cada temporada uns dies més, pareix que l’illa no volgués recuperar la tranquil·litat. Els hotels, les discoteques i la majoria d’establiments d’hostaleria van tancant, els darrers grups de turistes, despistats, sorpresos per alguna tempesta, deambulen pels carrers remulls per les darreres pluges i l’illa torna al recolliment i es prepara per a l’hivern.
Els primers raigs de sol després de les pluges i la baixada de temperatures fan que tatin els primers pebrassos. Els passejos pel bosc són el millor dels regals que ens ofereix la tardor. A falta de pebrassos al senalló, pots omplir el pit d’un aire net amb matisos perfumats de pi, savina, fonoll, romaní, frígola, estepa, cepell o de llenya humida i de molsa mesclada amb la fullaca, que fa dels passejos autèntiques sessions d’aromateràpia. És la impressió d’un passeig pels nostres camps i boscos perdent-nos pels laberíntics camins que obriren els nostres avantpassats, buscant pebrassos, espàrrecs, o un tany de romaní, de frígola o simplement gaudint del cant d’alguna cadernera i veure algun teulat bevent als cocons, o com aixeca el vol apressadament una perdiu o una guàtlera temoroses de la nostra presència.
Núvols i sol acaricien les copes escabellades dels pins i savines que es deixen portar per les ratxes gèlides dels vents de tramuntana, donant llums i ombres al sotabosc i ens acompanyen amb un suau ruixim durant tota la caminada. Uns vents que li donen moviment, vida, i veu, al bosc. Podem distingir com udolen els pins i com xiuxiuegen les sabines, cants que es mesclen amb el batec enfurismat de la mar que ens arriba de la llunyania, participant d’una fantàstica coreografia que només pot ser creada per la natura.
Aquests passejos són el millor aperitiu per obrir boca, per ensalivar bé les papil·les gustatives que s’han activat quan el cervell hàbilment ha portat el record d’una torrada de pebrassos, amb una mica d’oli i sal i un bon tros de sobrassada, tot banyat amb vi pagès. Al caliu d’una xemeneia o d’una cuina pagesa al calor de les flames, entrant en calor per dins i per fora, eixugant-nos fins que el darrer porus de pell perdi la virginitat, pell contra pell, nuus als peus de la llar de foc, deixant que els porus es tornin a omplir de gotetes de suor provocades per la passió del moment. Estirar les hores escoltant vells vinils, acariciant, estimant, llegint, dormint. Tardes de tardor.
