Fa uns dies es va celebrar al Velòdrom de Palma el festival ‘Los40 Music Awards 2021’, organitzat per la cadena Los 40, la cadena de ràdio més escoltada a Espanya. Aquesta ràdio musical té la llista d’èxits més popular, coneguda abans com ‘Los 40 principales’. Les entrades per a l’esdeveniment del Palma Arena costaven entre 39,50 i 60 euros i es varen esgotar aviat. S’ha discutit molt aquests dies el fet que, amb el Govern Balear al capdavant, diverses institucions de les Illes Balears (també el Consell d’Ibiza i l’Ajuntament d’Ibiza, però no el Consell de Formentera, que ho va rebutjar) contribuïssin a finançar l’esdeveniment amb més d’un milió d’euros. A risc de repetir arguments, voldria tornar-hi, perquè crec que és simptomàtic d’una manera de fer polítiques públiques a la que no ens hem de resignar.
Un primer argument és sobre l’ús dels fons de l’ecotaxa. De la recaptació d’aquest impost del turisme sostenible s’han dedicat 580.000 euros a finançar el festival dels 40. Ja hem dit altres vegades que la distribució dels fons de l’ecotaxa, sense assignar els recursos a cada illa on s’han generat i sense destinar els recursos a inversions en millora del medi ambient, no té gaire sentit. Si els fons de l’ecotaxa han de servir per a qualsevol cosa on no arribi la resta del pressupost per mor de l’infrafinançament a que l’Estat sotmet a les Illes Balears, aleshores més val ajuntar els seus fons amb la resta, en un pot comú i no en parlem més. Però això seria una llàstima, perquè és un instrument que ha de servir per a fer política de restauració i millora ambiental i hi ha molt necessitat d’aquests projectes.
Un segon argument és d’oportunitat. Els propers anys hi haurà moltes figures impositives amb l’esperit de l’ecotaxa. Taxes i impostos que han de posar preu a les externalitats ambientals, començant per les emissions de carboni. La manera com es fa la política ambiental es molt important perquè si no es fa bé la gent es rebotarà. L’exemple de les armilles grogues a França és paradigmàtic. Per altra banda si els objectius de l’ecotaxa es poden estirar com un xiclet per encabir-hi qualsevol cosa, com es gestionaran els fons europeus Next Generation? Serviran també per a qualsevol cosa? A algú li pot estranyar que la Comissió Europea posi condicions molt estrictes a les administracions espanyoles quan dóna subvencions?
Un tercer argument és de política cultura. Una de les justificacions de l’acció pública en cultura és que la cultura, com l’educació o la salut, té elements de bé públic. La cultura s’ha de promocionar per acostar-la a tothom, per garantir la igualtat d’oportunitats i els drets culturals. Però, aquest festival és un festival de música comercial de la cadena musical més escoltada d’Espanya. No hi ha cap fallida del mercat en això. Dedicar-hi sous públics és com si els sous que han d’anar a la Biblioteca Nacional anassin a cobrir el sopar del Premi Planeta o els fons per a esport base dels ajuntaments respectius anassin a subvencionar el Real Madrid o el Barça. Val a dir que la cultura comercial és tan important com l’alta cultura, però per definició, quan el mercat funciona no fa falta apel·lar a la intervenció del sector públic.
La intervenció pública en aquest afer s’ha justificat en termes de promoció turística. Però això torna a ser un error. No cal fer més promoció turística, de fet caldrien mesures per fer venir menys turistes i per ordenar la manera com venen. Les administracions han de fer política turística dedicada a la gestió turística i la feina és ingent. La promoció s’hauria de deixar als empresaris i associacions privades, que trauran el rendiment d’aquesta promoció.
Tant si es justifica en termes de promoció, com en termes culturals, les polítiques públiques s’han de mesurar i avaluar en termes d’impacte i de resultats. S’ha avaluat l’impacte sobre la comunitat d’aquest festival? Com? Qui? Se n’ha calculat la rendibilitat social? Es diu que una part molt grossa de l’impacte d’aquestes coses és en termes d’imatge. Les vegades que això ha sortit a la ràdio, la tele, els diaris, etc. valdrien milions si s’haguessin hagut de pagar a preus de mercat. Però aquesta argument és fal·laç. Doblement fal·laç. Primer perquè tractant-se d’un esdeveniment organitzat per un mitjà de comunicació, estan confonent els mitjans amb els resultats. I segon perquè, quina promoció addicional o diferencial afegeix això a un lloc com les Illes Balears on durant tot l’any tots els famosos passen per aquí?
A Ibiza li va tocar el sopar de nominats. I m’ha fet gràcia un tros de la crònica de l’acte a la web dels organitzadors que m’ha inspirat el títol de l’article: «Y es que reunir a artistas en Ibiza con un motivo musical, y que además ya se conozcan entre ellos, solo puede convertirse en una noche de fiesta. Y así fue. Muchos de ellos han querido compartir con sus fans cómo vivieron esta tan esperada velada, y algunos de ellos han pagado las consecuencias durante la mañana de este 6 de octubre. ¡Resacón a la vista!»
@joanribastur
