Suscríbete

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Toni Roca

Temps de magranes

Toni Roca

Ansietat anys seixanta

Ansiedad de tenerte en mis brazos suspirando palabras de amor, ansiedad de tenerte entre mis brazos y en la boca volverte a besar, quizás esté llorando al recordarte y estreche tu retrato con frenesí y hasta tu oído llegue la melodía salvaje y el eco de la pena de estar sin ti... Remors, sorolls, vibració neta de la mar arribant a la platja per l’arena amarga i bellugadissa, cançó i música, somriures i llàgrimes i, tancant la funció, fragments escollits de ‘West Side Story’ sense oblidar-me de ‘My Fair Lady’ o ‘Camelot’.

Lluna plena sortia grossa i encesa vora la Nit de Sant Joan i l’illa encenia els primers clams estiuencs; revetlles nocturnes, les terrasses, la vestits de netíssims blancs, altre blaus, el rosa també, els grocs, metamorfosi i després al pas del temps, canvis i transformacions, al·legories i símbols, metàfores, la ciutat encara dividida de Berlín i Guantánamo, París alegre i Xicago violent, ‘Let it be’ «y el eco de la pena de estar sin ti...». Aquest home i aquesta dona... Avui l’oratge és dur, enterc, tossut. Implacable. Implacable i poc reflexiu, amb la força ara del xaloc (i la ponentada, si arriba, és terrible deien els antics de la classe obrera i de la mar).Si fa no fa ,ansietat anys seixanta.

Compartir el artículo

stats