Convé, ni que sigui per un moment, treure el focus del curt termini per intentar mirar les grans tendències del sector turístic. Sovent s’abusa, tant en el turisme com en molts altres temes econòmics, d’una anàlisi massa conjuntural i s’oblida el llarg termini, els reptes estructurals i les forces de fons que conformen l’evolució dels sectors a la llarga. L’impacte de la pandèmia ha estat brutal, no tenim clar si s’ha acabat o estam en un parèntesi, però els reptes estructurals segueixen al mateix lloc on eren i on romandran si no s’encaren i s’hi busca solució.
Els reptes estructurals del sector turístic són ben coneguts. Les condicions laborals dels treballadors del sector. El respecte pel medi ambient i la identitat cultural de les destinacions. Els problemes de gentrificació i congestió. Una manera de resumir aquests reptes és dir que s’ha de treballar per fer un turisme més ètic i sostenible, que s’adapti als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU (ODS) . Un exemple molt recent, d’aquesta mateixa setmana, és la ‘Declaració de Barcelona’ de la Convenció que l’Organització Mundial de Turisme i la Cambra de Comerç d’Espanya han celebrat. En aquesta convenció s’ha aprovat un decàleg per impulsar una nova agenda turística. Però, ben llegit, ni es diu res de nou ni s’aborda com s’assoliran els objectius que es proposen. Tot són bones paraules, bones intencions, que s’hauran de traduir en mesures concretes per encarar els reptes identificats
Un camp de la cadena de valor turística en el qual ja hi ha mesures efectives és el del transport aeri, i hi són per les mesures per reduir les emissions que afecten al canvi climàtic. L’encariment del transport per la pujada del preu dels drets d’emissió de CO2 i per l’encariment dels combustibles ve del mateix mecanisme que està passant amb els preus de l’electricitat que comentàvem no fa gaire. La pregunta no és tant com aquestes pujades dels costos es traslladen als preus dels viatges, sinó si els efectes són transitoris o permanents. En la mesura que una de les grans preguntes és com s’encararà el repte climàtic en el sector transport, sobretot en el transport aeri i que el turisme depèn crucialment d’aquest transport, aquest tema és de la màxima importància pel sector turístic. Hi ha bons arguments per pensar que l’encariment del querosè suposarà un encariment permanent dels vols i el final d’una època de vols barats o molt barats. Hi ha altres autors que, acceptant això de manera transitòria, argumenten que a mig i llarg termini s’arribarà a una ‘aviació verda’ que com en altres sector permeti volar sense afectar el medi ambient i el clima.
Per entendre la magnitud del tema que s’ha d’abordar, el 1960 viatjaven en avió 100 milions de passatgers l’any i el 2017 varen ser 4.000 milions de passatgers. A la Unió Europea l’aviació suposa un 3,8% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle . La setmana que ve comença la cimera de Glasgow, la COP26, Conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Si l’aviació mundial fos un país suposaria el 10è emissor mundial. No és poca cosa. Per això, la Unió Europea va adoptar el passat mes de juliol un conjunt d’iniciatives legislatives per lluitar contra el canvi climàtic en l’àmbit del transport aeri. Aquestes iniciatives són l’aplicació al sector aeri de l’objectiu de la Unió d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 i l’objectiu intermedi d’una reducció neta del 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per a 2050.
En la mesura que s’encareixin els vols això afecta al sector turístic. Hi pot haver una redistribució de moviments de llarg a curt radi i un canvi en les modalitats i les durades dels viatges. Una de les coses que s’han descobert amb la pandèmia és que alguns desplaçaments eren prescindibles i substituïbles per reunions online. Ara bé, la irrupció de les trobades digitals afecta a una part de la mobilitat per negocis o esdeveniments, però no als viatges d’oci, que per definició implica transportar-se al lloc. Hem après que podem fer reunions, seminaris i trobades on-line, però no podem anar a la platja, a un restaurant, a una discoteca o a un parc d’atraccions, on-line. Tenc un conegut que diu que ell viatja per Google i així ja coneix més de mig món, però no tothom és tan crac com ell i hi ha gent que necessita desplaçar-se. La disminució dels viatges de negocis pot treure una mica de pressió sobre aerolínies i aeroports i deixar espai per a altres formes de turisme. Pot ser, per ara encara estam especulant, i òbviament no serà gratis.
(Aquest article, finalment, té banda sonora i els convid a rellegir-lo amb la música amb què l’he escrit. La cançó de Camarón: «Volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo...». I la mítica ‘Volare’ de Domenico Modugno, que en la versió dels Gipsy Kings posàvem i cantàvem al cotxe quan els meus fills eren més petits. Val a dir que a l’avió no ens hi vàrem atrevir mai, no fos el cas que ens fessin fora...).
@joanribastur
