(a l’amic Bernat Joan que li agradarà)
Ay de mi pena, Llarena, Llarena llévame al río, cúbreme con tu rebozo Llarena porque me muero de frío...». D’aquesta forma i manera el meu amic nacionalista de pedra picada escriu a l’hora d’adaptar a la realitat política/jurídica una vella tradicional cançó mexicana. Després dels fets de l’Alguer i Puigdemont com estrella convidada a l’espectacle el tal Llarena, un mariatxi mediocre i noctàmbul no té altra opció que presentar la dimissió i humiliat i derrotat desaparèixer del nostre escenari. Així de simple, així de fàcil. «Quinto revés europeo a España por Puigdemont» és la portada del Periódico de Catalunya dies passats . Portada que era tota una definició a tota aquesta història burlesca provocada per alguns jutges -i darrera de tot el duo PP/Vox- obsessionats fins i tot a límits sospitosos per veure d’una punyetera vegada a Carles Puigdemont tancat a la garjola. A Soto del Real. Per exemple. Ara una vegada més la cosa no ha set així i el polític català, lliure i feliç vola a Waterloo, aprofitant que a l’octubre és temps de magranes. I una bona magrana a tota la cara -no al cervell que no en tenen- ha rebut la dreta conservadora enmig d’un clima de ràbia, impotència, odi i desesperança, que son veritablement els seus estats d’ànim. La histèria entrarà definitivament a la seves vides. Llarena? Ha, ha, ha..!
