Certament, estam travessant uns temps difícils i complicats a conseqüència dels efectes d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19, essent el sector turístic un dels grans damnificats. Dit això, també és cert que aquest 2021, a poc a poc, hem vist com l’activitat turística a la nostra illa ha començat a recuperar-se. Ibiza torna a brillar, com no podia ser menys. Ibiza és un producte mundialment conegut perquè té les qualitats per ser-ho: seguretat, proximitat, lideratge, clima, serveis, oferta... Tot això gràcies a l’esforç de moltes persones que varen apostar perquè Ibiza fos aquesta destinació amb una marca sòlida i envejable per a molts altres. Evidentment, el paper que han jugat les administracions per arribar fins aquest punt és, i ha estat, molt important.
Dels cinc municipis de l’illa, el de Santa Eulària des Riu té un passat turístic que ha escrit importants pàgines en el seu naixement, desenvolupament i consolidació. Santa Eulària va ser, per exemple, un dels primers indrets d’Ibiza a tenir un establiment d’allotjament turístic. Un municipi que ha sabut destacar per tenir, fins ara, una oferta diferenciada, una oferta que ens ha permès tenir un posicionament dins d’uns segments turístics especialitzats com és el turisme familiar, el turisme esportiu, el turisme gastronòmic o el turisme de compres.
Coneixíem aquests dies els resultats d’ocupació que hem tengut a l’illa d’Ibiza durant el mes d’agost, de clara recuperació turística postcovid, uns resultats qualificats pel mateix sector empresarial de satisfactoris, encara que són resultats amb una planta d’allotjament parcialment oberta, amb només set establiments oberts de cada deu.
L’ocupació a l’illa ha set d’un 77,90% que ha suposat només 16,8% menys sobre les dades d’ocupació del mes d’agost de 2019. Però, que ha passat a Santa Eulària? En aquest municipi, en el mes d’agost de recuperació postcovid hem tengut una ocupació de només el 68,89%, és a dir, un 26,2% menys respecte a la registrada en 2019.
A Santa Eulària hi ha alguna cosa que no s’està fent bé, i aquí no podem culpar l’oferta. El sector ha fet la seua feina, l’oferta ha sabut apostar per renovació i modernització dels seus establiments, perquè la destinació pugui seguir sent competitiva. Qui no ha fet la seua feina ha set l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Eulària, presidit per una persona, Carmen Ferrer, a la vegada empresària turística i qui va ser consellera de Turisme a la fracassada legislatura 2011-2015 presidida pel Partit Popular. A Santa Eulària no s’han emprès polítiques de millora necessàries per seguir sent, a més de competitius quant a oferta d’allotjament i entreteniment, també quant a serveis i quant a manteniment i conservació de l’entorn.
La Sra. Carmen Ferrer ha volgut apostar massa per un únic mercat, el britànic. En 2021, aquest mercat ens ha fallat, com ens pot fallar en qualsevol altre moment, i el resultat és una massa baixa ocupació per garantir la continuïtat de moltes empreses turístiques i salvar molts llocs de feina.
No només això, hem de recriminar també a la Sra. Ferrer la continuïtat de polítiques d’un Partit Popular que governa des de fa més de quaranta anys i que no acompanyen la feina que ha fet l’oferta empresarial, qui sí que ha sabut apostar per la renovació i modernització dels seus establiments. Per contra, l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Eulària no ha sabut actuar a temps invertint perquè zones obsoletes com es Canar, Cala Llonga, s’Argamassa o es Figueral segueixin sent atractives, amb infraestructures adequades a les necessitats dels nous fluxos turístics.
Tot el contrari, l’equip de govern del Partit Popular de Santa Eulària ha apostat pel creixement desmesurat, per primar una oferta molt dirigida únicament a un segment de luxe que només ha donat com a resultat construir, construir grans mansions, perquè avui moltes d’elles siguin el lloc per fer festes il·legals, com hem vist en reiterades ocasions durant aquest mes d’agost a Can Fornet, a sa Roca Llisa o a Cap Martinet, per posar alguns exemples.
La Sra. Carmen Ferrer fa una aposta per saturar punts del municipi amb la sobreexplotació de moltes de les nostres platges i amb la sobre construcció de molts paratges que en el seu dia eren d’un encant incomparable: només s’ha de donar una ullada al puig d’en Fita, a sa Roca Llisa, a Cas Capità, a s’Argamassa... tenim ciment i més ciment, tenim mescla d’usos de turistes amb residents, tenim sobreexplotació del litoral, tenim massa càrrega per un municipi que el volem vendre de cinc estrelles. I la pregunta és, cap on volem anar si seguim en aquesta mateixa línia?
Des del Partit Socialista tenim molt clar el que volem pel nostre municipi: hem de ser competitius, hem de ser sostenibles, i per això s’han d’emprendre moltes iniciatives que ara mateix no estan engegades. En el cas de seguir per aquesta mateixa línia del mes d’agost de 2021, posarem en perill una indústria de la qual els santaeulariencs i santaeularienques sentim un orgull enorme.
No crec que enamorats de Santa Eulària com varen ser en Terry-Thomas, en Denholm Elliott, en Rolf Blakstad, en Laureà Barrau, entre molts d’altres, que en el seu dia ens varen escollir per residir-hi, avui la veiessin amb els mateixos ulls. Potser això ens passa amb els milers de turistes que ens estan fallant i ara ja no aposten per fer unes vacacions a Santa Eulària, perquè tal volta ja no troben en ella allò que en el seu dia va ser atractiu per a molts, i avui dia només és exclusiu per a uns pocs.
