Temps i atmosferes casolanes vora el foc, la taula camilla familiar i rodona, la veu que de les ones ens arribava quan la nit era el gran riu de la por. Radiofònic i casolà. Cabalgata fin de semana/José Luis Pécker, sota el record encara avar. Fràgil aurora, albada pobra de pa amb tomàquet, alè i perseverança barrada al pas de qualsevol caminant, abraçada que no és sinó tímida, petita esperança d’un no-res infinit, auster naufragi que tot ho esborra a una mar ara òrfena d’onades, eterna súplica de monja misericordiosa, pregària d’aire evangèlic, nou testament revisat i posat al dia per alts càrrecs de l’església sempre tan nostra. Mirada captiva al paisatge captiu i captivador. Serena bellesa, tendra la pluja que avui, hivern, gener/febrer arriba. Similitud geogràfica d’un espai que ens porta al caos del caos. ¿Tens, però, avui dos cèntims d’esperança mentre a poc a poc pugues l’escala, esglaó a esglaó que sempre et porta a un exterior trist i de bruma? Pulsió, tensió encoberta, coartada davant l’àmbit, a l’escenari del crim i del assassinat. Excelsitud, glòria i esplendor, finalment misèria... Anys i panys. Dolor i sentiment del vianant per la ciutat alegre i feliç, descoberta de la sang, agosarada temptació. Horabaixa...
