Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Albert Soler

Retracti’s, Illa!

Normal que tants llacistes, des de Rahola a Baños, des de Turull (o Rull, jo què sé) a Llach, s’hagin ofès perquè Salvador Illa afirmés que els últims deu anys han estat els pitjors dels últims 300 de la història de Catalunya. Per als llacistas, especialment per als seus líders polítics o mediàtics, l’última dècada ha estat fantàstica, tant socialment com -sobretot- econòmica. No és que amb Franco els anessin malament les coses, al contrari, la majoria d’ells van viure en el franquisme la mar de bé i, si no ells, les seves famílies, però ni comparació amb la situació actual, que no els falta de res, i si els falta, sempre hi ha un carguet que espera, o un espai en mitjans de comunicació afins, o una caixa de resistència per buidar. Illa hauria de reflexionar, abans de llançar afirmacions com la que va llançar, perquè encara que hi hagi milers de catalans que efectivament veuen els últims anys com una nova dècada ominosa, n’hi ha que gràcies al procés viuen com paixàs, i aquests també mereixen un respecte, són igual de catalans que els altres. Si Illa aspira a ser el president de tots els catalans, ha de tenir en compte també els que han fet del procés una forma de vida, que no són pocs, ni barata és la seva vida.

-Els deu anys del procés han estat els pitjors dels últims 300 anys, per a molts catalans, tot i que no per a tots, que n’hi ha que viuen com mai.

Això seria una altra cosa,

això sí que seria respectar als qui amb tant d’esforç han aconseguit no només mantenir el seu nivell de vida -amb això ja han aconseguit més que molts altres-, sinó fins i tot augmentar-lo. I cosa que és més important: han aconseguit ser algú. Els Rull (o eraTurull?), Presidentorra, Budó i altres que s’han llançat a la jugular d’Illa, no serien absolutament ningú sense el procés, i en canvi avui publiquen el seu dietari o es marquen una llarga marxa creuant Catalunya, i són tractats com un Borges o un Mao redivius. Per no parlar de Rahola o Llach, que estarien vivint l’oblit a què són mereixedors per les seves obres, i en canvi aquí estan, donant la tabarra cada dia i mantenint encara algun seguidor.

Un no té altre remei que donar-los la raó: ni tan sols durant el franquisme, van viure aquesta tropa i les seves famílies tan bé com ara. Illa, retracti’s!

Compartir el artículo

stats