Els fets es varen desencadenar de manera rapidíssima: després de la sortida de l’últim contingent de la força multinacional que impedia que els talibans tornassin al poder, varen començar les anàlisis i els pronòstics. Joe Biden, president dels Estats Units d’Amèrica, veia poc probable que els talibans acabassin derrotant, en una guerra interna que ja tothom veia com a inevitable, el poc estructurat exèrcit afganès. Alguns analistes occidentals ja preveien, emperò, que, a més d’haver-hi guerra, probablement l’acabarien guanyant els fonamentalistes islàmics. Alguns suposats pessismistes pensaven que Kabul podia arribar a caure, fins i tot, dins l’any 2021. Els que més s’hi acostaren, com d’habitud, varen ser els de la CIA. Un informe que ha corregut aquests dies per les xarxes deia que la capital afganesa podia caure en mans dels talibans en devers tres mesos. Noranta dies. Anava datat... tres dies abans de la caiguda de Kabul!
Quan les forces internacionals han abandonat l’Afganistan, de manera absolutament immediata, els talibans d’han desplegat pertot arreu, i, en una Blitzkrieg de manual, han ocupat tot el país en pocs dies. El fet, senzillament, demostra que, durant tots aquests anys, les forces de la coalició no han fet els deures. El primer deure de tots era formar un exèrcit afganès modern i potent, amb capacitat per contenir els talibans, amb capacitat per garantir la seguretat dins el país, el manteniment de fronteres i el respecte a les lleis establertes democràticament. Aquí no s’han fet els deures. L’exèrcit afganès s’ha desplomat a la primera bufada talibànica.
Tampoc no s’han acabat de fer els deures, ni molt manco, a nivell de treball social. La comunitat internacional, durant aquesta dècada, estava obligada a donar suport als afganesos que, a l’interior, estiguessin en millors condicions de construir una societat oberta i democràtica. La democràcia, certament, no es pot imposar des de l’exterior. Això mai no funciona. Però sí que, des de l’exterior, des de la comunitat internacional, es pot donar suport (i s’havia de donar suport) a aquelles persones que més poguessin contribuir a l’establiment d’un sistema obert i democràtic a l’Afganistan. S’hi han escarrassat? Han treballat realment per aconseguir-ho? Han anat a buscar aquests lideratges democràtics, nous, oberts, formats? O s’han limitat a fer la viu-viu i a impedir que els talibans es carregassin els quatre jais xarucs de la Lorna Giga?
Quan els talibans van ocupant ciutats, comencen pels feus més proclius a les seues tesis: Kandahar, Peshawar, etc. De seguida que van ocupant les ciutats, prenen les primeres decisions. I mostren la consideració que les noves autoritats tenen envers les dones. Immediatament, demanen als líders religiosos que facin una llista de les al·lotes de més de quinze anys i de les vídues de menys de quaranta que hi hagi a cada poblet, a cada ciutat, a cada llogaret de les regions reconquerides. La intenció és de repartir-les entre els soldats talibans, bé com a esclaves bé com a esposes. Les que siguin esclaves no caldrà que rebin cap tipus de reeducació. Els seus amos, com pertoca a la relació entre amos i esclaus, tenen dret a carregar-se-les, si volen. Ningú no els demanarà cap responsabilitat per res que els pugui ocórrer.
Les esposes, emperò, van en un paquet diferent. Aquestes sí que han de ser bones musulmanes. Per això, les que hagin de fer el paper d’esposes seran enviades a un camp de reeducació, on els líders religiosos els ensenyaran com han de comportar-se, com han de tractar els marits, com han d’interactuar amb la gent. El centre es troba situat a la ciutat de Wazirstan, segons ens n’informa Vrida Nasrin, professora de Dret a la Universitat McGill.
Dies abans, havíem vist intèrprets que han treballat per a la coalició en algun moment, amb les banderes dels països occidentals, davant les ambaixades, demanant la possibilitat d’exilar-se a aquests països. Saben del cert que, com a col·laboradors amb l’enemic, si no poden sortir del país seran degollats pels talibans. I, com ells, qualsevol que hagi tengut la terrible tendència d’occidentalitzar-se durant el període en què els talibans han estat foragitats del poder. Les lleis civilitzades, les lleis que s’implanten a través de decisions democràtiques, ja han estat esborrades de la terra afganesa. Allà, ara mateix, la societat ja es regeix d’una altra manera, molt més primigènia, és a dir primitiva, molt més descarnada, molt més crua. Imaginem, per un moment, que entre nosaltres demà es començàs a aplicar l’Antic Testament. Idò això.
Tot plegat mostra el fracàs d’una intervenció que no ha anat a l’arrel, sinó que s’ha pensat que, senzillament, contenint els talibans la crisi ja estava superada. Res més erroni: avui aquells fanàtics tenen més suport que mai. I una posició molt sòlidament establerta. Pobres dones! Pobres nenes afganeses, foragitades de l’escola!
