La presumpció que les dones i nines estan a la disposició del desig sexual dels homes persisteix al dia d’avui, malgrat que afortunadament cada vegada menys homes mantenen aquestes idees. L’assetjament sexual als centres formatius és part d’un sistema que normalitza des de l’adolescència les pràctiques sexuals sense consentiment o viciat per la posició de prevalença de la persona assetjadora. Es tracta d’ una conducta que impedeix la igualtat i el desenvolupament de la persona víctima i constitueix un abús de poder.
Quan l’assetjament de professor a alumna és una conducta de naturalesa sexual, verbal, no verbal o física, atempta contra la dignitat de les persones i els seus drets a la formació, desenvolupament laboral i professional. En tot cas interfereix en les oportunitats educatives de l’estudiant.
La Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea ha considerat que l’assetjament sexual és una forma de discriminació que va contra la igualtat entre homes i dones.
El Department of Education Office for Civil Rights d’Estats Units, ha definit l’assetjament sexual com «una conducta de naturalesa sexual no desitjada per l’alumna/e, que pot incloure avanç sexual no acceptats, requeriment de favors sexuals o altres conductes verbals, no verbals o conductes físiques de naturalesa sexual, com tocaments, comentaris sexuals, gestos, mostrar o distribuir entre l’alumnat dibuixos, fotografies o materials explícitament sexuals, classificar l’alumnat en funció de la seva activitat i execució sexual».
«El Codi Penal tipifica com a delicte tant l’abús sexual, com el fustigament, com el que sol·licita favors de naturalesa sexual en l’àmbit d’una relació docent»
L’assetjament sexual de professor cap a estudiants, de qualsevol nivell educatiu, té conseqüències psicològiques i emocionals que limiten l’aprofitament acadèmic i obstrueixen la participació de l’alumnat en els programes formatius, la qual cosa constitueix una manera de discriminació cap a les persones que experimenten l’assetjament. La continuïtat d’aquestes conductes provoca en les víctimes efectes negatius com un empobriment en l’autovaloració, ansietat, depressió, síndrome d’estrès posttraumàtic, irritabilitat crònica i trastorns de la conducta alimentària entre altres.
La negativa de l’alumnat a participar o consentir els actes sexuals genera un ambient hostil per part de l’assetjador i quan un directiu, administrador escolar o professor abusa de la seva posició per tenir activitat sexual a canvi d’un benefici acadèmic, qualificació o participació en una activitat escolar, la conducta és considerada «assetjament sexual quid pro quo» o «xantatge sexual», el qual suposa un dels tipus de més gravetat de l’assetjament sexual. Es donen casos que a principi de curs, els i les alumnes de cursos superiors adverteixen a prevenció a l’alumnat del curs inferior de qualque professor que, si té ocasió i troba a la persona sola, té el costum d’abusar sexualment d’ella.
A l’àmbit normatiu cal fer referència a la Lomloe, la qual estableix la necessitat de la prevenció de l’assetjament escolar, especialment el de caràcter sexual, i d’establir protocols i actuar davant indicis; estableix com a dret dels i les alumnes la protecció contra tota intimidació, discriminació i situació de violència o assetjament escolar.
Aquestes conductes també poden ser sancionades com a faltes molt greus amb l’acomiadament, així ho han reconegut la Sentència del TSJA 1.192/2020 i la del TSJPV 583/2020. El Codi Penal tipifica com a delicte tant l’abús sexual, com el fustigament, com el que sol·licita favors de naturalesa sexual en l’àmbit d’una relació docent.
Continuem treballant conjuntament, administracions públiques i societat, en l’erradicació d’aquestes pràctiques consuetudinàries.
Maria Duran Febrer | Directora de l’IBDona i vocal de la Comissió General de Codificació
